Chào ông Viêt Nam

I ha passat un any per aquells que vam trobar-nos a Búger de l’11 al 13 de maig 2012, en unes Jornades Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.
I et trobem a faltar, Xesca i més en aquest temps que ens toca viure. De totes maneres remenant en el teu bloc L’Hidroavió Apagafocs ja ens deixaves ben clar el què passava i passaria.
Vas escriure el teu últim apunt parlant d’una bota texana de canya alta. Vas publicar en el teu bloc, insòlit i meravellós. Vas morir massa aviat. Però tenim les teves novel-les, el teu bloc, i per damunt de tot el record de compartir bells moments.

En les meves últimes lectures, quasi totes relacionades amb les cultures de la llunyana Àsia, un poema xinès del període Tang, secle IXè, d’un moviment anomenat Muntanyes Gelades, que de fet és la traducció de Han Shan, el seu autor:

Traducció Francesc Parcerisas de l’anglès.

En el gel i en l’aigua trobem
la metàfora per a la vida i la mort.
L’aigua se solidifica i esdevé gel;
el gel es dissol i esdevé aigua.
Els morts seran els nounats;
i un cop nascuts tornaran a morir.
El gel i l’aigua no es fan cap mal.
Vida i mort es complementen perfectament.

Xesca, aquest dissabte a l’hora de l’Àngelus, ja saps, beurem plegades una copa de cava, sí Al.legro, i conversarem.

Fotografia: Eu Moll de Pollença. Maig 2012. RG.
Arxiu: Un grup de blocaires mirant al cel … l’hidroavió és a punt d’arribar i ja se’l veu prop de l’Illa d’Or.