Chào ông Viêt Nam

Sí, Xesca, ja han passat cinc anys de la teva absència. Tots ho diuen, una persona no hi és si la gent oblida. I jo i molts més no t’oblidem, per això ets amb naltros. Llibres, apunts, bloc, e-mails, fotografíes, records, converses. Passa el temps, i ja fa tres anys que es van organitzar les I Jornades a Son Bielí, Búger. Vam treballar-hi molt, sobretot na Maria Victòria, poeta, amiga. Teníem la il.lusió que aquestes Jornades seríen les primeres perque tú i la teva obra estigués sempre viva entre nosaltres i tindríen continuïtat. David Figueres, blocaire d’aquesta casa i participant a les Jornades, va escriure la seva crònica i va reflectir perfectament l’esperit de la trobada.

No  ha estat així, i aixó que tú vas estar sobrevolant amb l’hidroavió un matí i un altre vigilant, somrient, perque sí que sé que et va agradar i molt que poguéssim haver organitzat aquests díes a Búger. Tots et vam recordar, tots. I es va publicar, tres anys més tard, la teva novel.la – Una altra vida – Ed. Lleonart. En Marc ho va fer possible. I encara podem continuar llegint els teus apunts del teu bloc a VilaWeb ….. i obrir les pàgines de les teves novel.les ….. 

Sàpigues que sí que som un munt de gent, no tots el que voldria i imaginava, que seguim llegint els teus llibres, els teus apunts i que et recorde. I avui, en aquests temps que ens ha tocat viure llegir els teus comentaris i apunts, rellegir les teves novel.les em fa bé ( … ai Xesca …. oi que d’una manera o altra ens alliçones ? ).

No deixis de volar Xesca. Ací, a la terra continuem lluitant, vivint, somniant, rient, estimant i …. bevent una copa de cava a l’hora de l’àngelus.

Fotografia: Can Picafort – Primavera 2008 – RG.