Xesca Ensenyat : 7 anys d’absència.
Un 14 de maig, na Xesca ens va deixar. Set anys ja d’absència i més que mai la trobem a faltar. Rellegeixo l’intercanvi d’e-mails, els seus comentaris als meus apuntaments, torno a fer una ullada a les fotografies d’una trobada de blocaires a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.
Fotografia: Can Pica. Trobada de blocaires. 2007. RG.
Sempre he dit, ho penso, i ho comento, que escriure una novel.la, apuntament rera apuntament en un bloc, no és a l’abast de tothom. I si entrem al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa, encara podem gaudir de la seva capacitat i enginy i ironia de tot el que va escriure. Així a l’atzar he triat aquest apunt Els peixos no naufraguen. I després valtros podeu anar clickant un per un els seus posts. Us ho recomano, perque na Xesca escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé.
Fotografíes: Búger i Eu Moll. Maig 2012. RG.
I no deixo mai de recordar la trobada de blocaires a Búger. Ací teniu una crònica de’n David Figueres, blocaire d’aquesta casa i poeta, Lletra a Na Babalusa. Un escrit esplèndid d’uns díes del mes de maig de 2012 durant unes Jornades en memòria de Xesca Ensenyat.
Fotografíes: Búger. Maig 2012. Blocaires.
Dissabte dia 14 de maig 2016 era a Sant Martí d’Empúries, davant la Mediterrània. Un matí esplendorós, cel blau, i la mar molt tranquil.la. Vaig beure la copa de cava a l’hora de l’àngelus, davant la petita esglèsia, a les 12 en punt, i mira, un hidroavió apagafocs estava volant per la badia de Roses, prop del port d’Empúries. Em van dir que havia sortit d’Eu Moll per fer un vol de pràctiques. Va continuar el seu vol per l’Empordà davant un majestuós Canigó encara nevat, les vinyes verdes vora la mar, les oliveres prestes per passar l’estiu, l’estol d’ocells volant, els pobles dormint la seva pau abans l’arribada dels turistes, catifes de flors cobrint la terra. Enguany la primavera s’omple de vida i emocions.
Fotografia: Hora de l’àngelus. Can Pica. 2007. RG. 
Fotografia: Eu Moll de Pollença. RG.
La memòria i el record no es perden.