Mirada fixa a la càmera, celles arquejades: la foto de Trump que esdevé pla de batalla. Gabriele Romagnoli (La Repubblica, 26.08.2023) No és una fotografia, és un pla de batalla. No és històrica, és programàtica. Identifica, certament, unes intencions. I no remet tant a un expresident dels Estats Units com a un candidat a la
… que escriure fa una mica de mandra. No marxeu: tornaré de seguida.
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) Totes les citacions corresponen a ‘Girona, un llibre de records’, primera de les tres parts que formen el tercer volum de l’Obra Completa de Josep Pla publicat l’any 1966 per Edicions Destino. El nom del volum és ‘Primera volada’ i conté textos relatius a tres ciutats: ‘Girona, un
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) Aquesta crònica arriba ja cap al final (tenim aquest apunt d’ara, un altre demà i prou). I la vull acabar parlant de la darrera visita a la ciutat que hem fet l’A. i jo. No han passat ni vint dies des d’aleshores: vàrem arribar el dissabte 5
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) La meva relació amb Joan Saqués la vaig explicar en aquest mateix Bloc en un apunt bastant detallat que vaig publicar el 27 de juliol de 2015, just quan faltaven pocs dies pels vint anys de la seva mort, i que reproduiré gairebé íntegrament més avall. De
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El meu ritme de visites a Girona -si més no de visites entre setmana- es va incrementar a partir de 1988. El mes de juliol d’aquell any vaig començar a treballar al Departament de Cultura de la Generalitat i entre les diverses feines se’m varen encomanar hi
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No puc situar amb precisió ni el moment ni les circumstàncies gràcies a les quals a casa ens vàrem assabentar de les espectaculars ornamentacions florals que cada mes de maig es feien en algunes cases particulars, monuments i edificis singulars de Girona, principalment en el Barri Vell.
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El premi gros de la Nit de Santa Llúcia de 1992, el Sant Jordi de novel·la, se’l va emportar l’escriptora Maria Mercè Roca amb ‘Cames de seda’. El llibre, editat per Columna, va arribar a les botigues la primera setmana de març, data idònia perquè gaudís de la
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No és que a casa fóssim de mena escanyadora de capellans -més aviat al contrari-, però la idea d’haver de conviure amb tota aquella parafernàlia del “Juan-Pablo-Segundo / te-quiere-todo-el-mundo” i esgarips similars que solia acompanyar el pontífex polonès als llocs que visitava ens provocava una certa urticària
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El següent viatge que vàrem fer l’A. i jo a Girona va ser l’any 1975 i fou el que ens va donar la justa mesura de totes les petites meravelles que la ciutat posava a l’abast d’uns visitants com nosaltres: barcelonins, joves, feliços i força indocumentats. I,
Una mostra més del talent de les senyores Carmen Santonja i Gloria Van Aerssen a l’hora d’escriure històries tremebundes amb la màxima senzillesa -ingenuïtat, gairebé- i de posar-les en un disc que ja té més de quaranta anys però que escolto amb la mateixa fruïció que el primer dia. No us perdeu, doncs, les vicissituds
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) La vigília de la nostra sortida cap al campament ens varen citar a la ‘Caja de Reclutas’ del carrer del Comerç per lliurar-nos el ‘saco petate’. A mesura que anàvem arribant, un sergent força malcarat exigia a crits silenci i que ens poséssim ‘en formación’ tot recordant-nos
(La sèrie comença aquí) Començar, com va ser el meu cas, el servei militar amb vint anys acabats de complir era una cosa excepcional el 1970 perquè, de fet, l’inici de l’edat militar era als vint-i-un anys, no abans. I segons el mes que el futur ‘recluta’ havia nascut la cosa podia allargar-se fins i
Havia començat aquest apunt escrivint que acabem de passar un cap de setmana a Girona però me’n desdic i ho corregeixo perquè, en sentit estricte i rellotge en mà, l’A. i jo ens hi hem estat només vint-i-dues hores -comptant la nit entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’aquest mes d’agost- i, tanmateix,
Estic segur que si us pregunto pel significat de la paraula ‘arrilat’ la majoria de vosaltres em direu que no teniu la menor idea de què vol dir. I si a algú li resulta familiar, no falla: es tractarà d’un lector atent de l’obra de Josep Pla ja que aquest adjectiu sol aparèixer amb una