Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(L’anterior capítol és aquest)

Aquesta crònica arriba ja cap al final (tenim aquest apunt d’ara, un altre demà i prou). I la vull acabar parlant de la darrera visita a la ciutat que hem fet l’A. i jo. No han passat ni vint dies des d’aleshores: vàrem arribar el dissabte 5 a mig matí i vàrem marxar l’endemà en un dels primers trens. Una estada, doncs, de vint-i-dues hores, comptant la nit d’entremig, però que ha estat prou engrescadora com per activar els mecanismes dels meus records (tal com els que heu tingut la paciència d’arribar fins aquí haureu comprovat).

Faré una ràpida referència a algunes coses que ens han interessat.

Per exemple, la presència del català i dels llaços grocs pels carrers. De la dignitat, en una paraula. Ni punt de comparació amb la ciutat d’on venim.

Un altre fet que vull remarcar és la llibreria Calmot, que pel que veig fa alguns anys que funciona i on (per vergonya meva) mai hi havia entrat. Aquesta vegada hem comprat un parell de llibres pels nostres néts. Després, és clar, la llibreria 22 i Les Voltes, cadascuna en el seu estil. Dues etapes d’un itinerari inicial de tres i en el qual des de fa uns mesos hi ha el forat de la llibreria Geli.

Parlant d’absències, gairebé davant per davant d’on hi havia la Geli també hem trobat a faltar una pastisseria veterana (no en recordo el nom) on més d’una vegada havíem fet parada llaminera.

El que sí que veiem que prolifera ara per la Rambla són les gelateries i… les botigues de fundes per als telèfons mòbils. Quines coses…

Qui continua fidel al peu del canó és el quiosc de diaris que hi ha entre el Pont de Pedra i l’oficina de Turisme. Allí va ser on, tan bon punt vàrem arribar, vaig trobar la molt recomanable Revista de Girona d’aquest bimestre dedicada a Vicenç Pagès Jordà a qui defineixen en la portada com ‘el clàssic més modern’. El diumenge que ve, dia 27, farà un any de la seva mort i aquest número de la Revista, el 339 de juliol-agost de 2023, li fa justícia i ens ajuda a tenir-lo ben present.

Arribat fins a aquest punt l’únic que em queda és fer una referència a la magnífica visita guiada per la Ruta Josep Pla per Girona que vàrem fer aquell dissabte a la tarda organitzada per la Fundació Josep Pla de Palafrugell de la qual som socis. De fet, el motiu central del nostre viatge va ser aquesta passejada i com que és un itinerari que es complementa amb lectures del mestre -a mi em va anar de meravella rellegir uns dies abans ‘Girona, un llibre de records’– dedicaré el següent apunt, el que tancarà aquesta crònica, a passar-vos unes quantes referències de lectura que us ajudaran a entendre millor, quan hi passegeu, aquells indrets tan lligats a la vida del Pla adolescent.

Aneu preparant, doncs, ‘Primera volada’, el volum número 3 de l’Obra Completa de Josep Pla editada per Destino que el necessitareu per seguir el proper apunt.

(Continua -i s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!