Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ja s’aproximen les eleccions municipals i autonòmiques, han començat a asfaltar alguns carrers, a arreglar voravies, a plantar floretes en els parcs que han estat desatesos durant els anys primers de la legislatura, a posar alguns bancs més per tal que la gent s’hi assega… Per suposat, tota aquesta posada en escena comença per la plaça i els carrers més concorreguts, per tal que es veja el bon fer del gestor de torn. Tot aquest teatre és quelcom que no acabe d’assimilar, sent que se’ns tracta com si fórem menors d’edat crònics des del punt de mira ciutadà. Però quan ens tracten així, estem segurs que no ho som?

Se’ns invita a participatr activament en aqueixa festa de la ‘democràcia’ que són les eleccions i acabada la festa, se’ns espera de nosaltres un comportament pacient i passiu, que no vaja més enllà de l’aspiració de ser ben governats. Però la gent percep, cada vegada més clar, que açò ja no funciona. Els problemes socials van en augment i cal fer quelcom. Però, per on começar? Doncs per participar organitzadament amb altres. Uns prefereixen fer-ho des de l’àmbit social, perquè no volen jerarquies de partit, ni haver de pronunciar-se ideològicament, i altres aposten per la dinàmica partidista, i no per l’aspecte social per considerar que aquesta última realitat és un instrument amb poca organització, amb problemes de continuïtat i molt fragmentat.