Incidir des del món institucional no és fàcil ja que l’entramat burocràtic i la premura del moment polític en què estem, amb la recesió cridant a la porta i una important caiguda del poder adquisitiu de molta gent. Autoorganitzar-se i superar la fragmentació és tot un repte, però no ho és menys no instal.lar-se en allò de què qui no plora no mama, reduint la nostra reivindicació a un gest d’egoisme col.lectiu.
Són molts els reptes que hi ha per davant la construcció d’una nova política, però l’irrenunciable és construir una consciència solidària, justa, inclusiva, organitzada i activa entre la gent, de manera que allò polític no es desconnecte d’allò real. Aqueixa nova política utilitzarà enquestes per a saber el que la gent vol, però aqueixes enquestes no deuen ser l’instrument per a prescindir de les històries personals que donen sentit a les respostes. No podem seguir amputant la realitat. Allò ‘nou’ segueicx sent allò tan ‘vell’, com fer de la dignitat de cada persona i del bé comú el nord de la brúixola que oriente la política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!