Quan Podem emergí com a partit, un dels instruments que van llanguir ràpidament foren els Cercles, espais de debat i propostes polítiques des de les bases. Va ser un error d’embalum bolcar-se en l’eficàcia de l’acció institucional deixant que es marciren les ferramentes que podien enfortir una base social activa, i d’això cal aprendre.
La vella mentalitat política no entén això del social. Ho perceben com quelcom que els disputa la seua legitimitat democràtica guanyada en les urnes, quan haurien de veure en això un element col.laboratiu al temps que un instrument crític que els exigeix millorar. Aqueixa vella forma de pensar creu que el monopoli de l’acció política és de caràcter partidista i això l’empobreix, al temps que estanca el progrés col.lectiu.
Per un altre costat, cal fer constar que el fet de viure en un sistema administratiu que funciona per competències, davall la premissa d’apropar-se més a la realitat dels ciutadans, fa que la participació institucional es convertisca en un veritable laberint. Si vull que òbriguen el pati d’esbarjo del col.legi en cap de setmana, haig d’acudir a l’ajuntament, però si vull que es redimensione el nombre d’aules d’un centre educatiu, haig d’anar a la comunitat autònoma i, si vull que hi haja una llei educativa que afronte el fracàs escolar de forma més eficient, haig d’adreçar-me al govern central.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!