Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La deshumanització ha anat guanyant terreny en quasi tots els ordres de la vida: n’hi ha prou a assenyalar el tracte a les persones grans durant la pandèmia de la Covid-19. Hi ha altres molts exemples que passen ací i en països empobrits, on l’abandonament de la comunitat internacional és evident. Sembla que les seues vides i les seues morts no importen. Si la immigració és un exemple palpable, no oblidem el drama dels refugiats que sofreixen les conseqüències de les guerres i a qui els països que venen armes no els permeten que creuen les seues fronteres: paguen per no veure’ls.

Humanitzar la societat partint d’un grup oprimit sembla una meta impossible d’assolir. Els valors de les diverses  revolucions, sintetitzats en les proclames de la Revolució Francesa, esdevenen utopies fora de control. Els drets humans coneixen un retrocés no sols al nostre país, sinó a tot Europa i en el món. La immigració ens situa als qui vivim en els suposats països lliures en una cruïlla de què encara no hem sabut emergir.

Ens cal més reflexió i atenció sobre aquests fets i conéixer les dificultats que tenen les persones migrants en el nostre país, per a construir una societat on ningú no se senta estrany.