UBUNTU (i II)
Acollir és estendre la mà, és somriure, és abraçar.
Acollir és reconéixer-me com a igual i divers i reconéixer l’altre com a igual i divers.
Acollir és posar-me en el seu lloc. Empatia. Caminar plegats.
Acollir és acceptar la resta i no sols a qui pensa com jo o segueix els meus desitjos.
Acollir és caminar per la vida amb el cor i els braços sempre oberts.
Acollir és no jutjar la persona, encara que jo puga tindre un criteri propi sobre les seues idees i conducta i discrepar-ne.
L’acollida és incondicional: es fa no perquè m’agrada, sinó perquè és persona.
Acollir no és paternalisme. S’acull per a col.laborar en el creixement com a persona.
Acollir és una forma d’orientar la vida, d’enfocar les nostres relacions amb la resta.
Acollir és una espècie de talant que es va concretant en cada moment.