Oi?

Hi ha una dèria col·lectiva per fer veure que fem veure que no ha passat res i recuperar una anomenada normalitat que ni era normal ni beneficiava gaire ningú —o només massa ben pocs, per ser més precisos—. L’ecosistema de l’espectacle esportiu de competició, amb les seves franquícies medàtiques, està essent la prova del nou d’això que dic, amb totes les seves contradiccions, els excessos de prudència en alguna banda i la precipitació impacient en tantes d’altres. Sobre això meditava el mail obert del 26 d’abril, quan encara no hi havia dates concretes per a les represes, per a mi més aviat mesquinetes, d’algunes competicions. […]

(més…)

La incertesa, de la mateixa manera que pot dur al pànic davant la foscor de les perspectives menys optimistes, massa sovint engendra optimismes edulcorats que potser conforten immediatament però alimenten l’emocionalitat més superficial o potser infantil. El mail obert del 12 d’abril donava voltes una mica sobre tot això a propòsit de hashtags com el naïf #TotAniràBé. […]

(més…)

Si una cosa ha ensenyat aquesta crisi és que l’actual govern espanyol no es distingeix gaire de l’anterior, ni per la seva sensibilitat davant les seves conseqüències socials, concretes, ni per la seva agilitat ni transparència. Les formes i el fons del govern més aviat constataven la fallida, no només econòmica sinó sobretot moral, de l’estat. El mail obert del 29 de març mira de desgranar-ho en cinc temps.
(més…)

El dia 15 de març ja érem en ple, i sobtat, confinament. Des d’aleshores, i fins ara, tots els mails obert, com aquest, han parlat dels efectes sanitaris, polítics i socials de la pandèmia. (més…)

L’1 de març vaig publicar una mena de crònica de la manifestació de Perpinyà en aquest mail obert. Encara no fa tres mesos, i sembla que hagin passat uns quants anys… Però som allà mateix. […] (més…)

(més…)

Pot semblar que ja no ens en recordem, però els presos polítics continuen a la presó, i ara hi estan doblement empresonats a causa del confinament, i els exiliats segueixen a l’exili. Fins quan? Aquest mail obert, del 16 de febrer, feia notar que els permisos de què aleshores alguns dels presos començaven a gaudir no poden dissimular la injustícia de la sentència i la brutalitat de les condemnes. […]

(més…)

Deu ser un mètode per conduir el raonament: tot sovint el fil conductor d’aquests articles és un concepte, una paraula al voltant de la qual s’han articulat algunes notícies, alguns fets, algunes opinions. Així aquest mail obert del 2 de febrer.

(més…)

En tots aquests anys d’enfrontament amb l’estat espanyol, ens hem encaparrat una vegada i una altra a identificar el nostre adversari tot sovint amb un partit polític, com si només n’hi hagués un que mira d’escapçar-nos les ales. O amb el govern espanyol, com si els governs en comptes de governar manessin de debò. I després de l’Octubre potser hem començat a entendre que és l’estat, no aquest govern ni aquell partit, sinó l’estat impersonal i fred i calculador, el que se’ns ha plantat al davant. Una mica de tot això parlava aquest mail obert, publicat el 19 de gener.

(més…)

Aquest mail obert es va publicar el 5 de gener, vigília de Reis. Ara ja tenim una certa perspectiva per valorar aquella promesa de reunió. Sí, d’acord, la pandèmia, la pandèmia, és la pandèmia el que no ha deixat que la cosa es concretés com es començava a concretar, d’acord, més a poc a poc que no s’havia plantejat, d’acord, ara que tot just es començava a picar pedra, i quanta pedra que no caldria picar… Sí, podem enganyar-nos de moltes maneres, i aquesta n’és una de ben eficaç. […] (més…)

A tocar de Nadal es va confirmar que els presos i exiliats electes com a europarlamentaris tenien immunitat i podien ocupar immediatament els seus escons. Però l’estat espanyol, impassible, va fer veure que plovia. Què hauria passat si la Generalitat hagués alliberat el vicepresident Junqueras com pertocava de fer? Vull creure que la crisi de les institiucions espanyoles s’hauria fet encara més fonda. Però ningú no va gosar fer cas del que suggeria aquest mail obert córrer aquell risc… (més…)

El 8 de desembre, encara sota l’impacte de la repressió contra els qui vam rebutjar les sentències de la vergonya, el mail obert proposava una compareixença alternativa a les compareixences inútils del conseller Buch. Recordo que algú a twitter va voler-se-la creure com si fos de debò…  (més…)

M’he distret. Entre una cosa i una altra, i ara només faltaven totes aquestes setmanes de confinament, m’he distret i fins ara no m’adono que he deixat gairebé del tot desatès el bloc, que he deixat d’utilitzar-lo si més no com un resum d’activitats, especialment dels papers que publico ara aquí ara allí. Ja fa anys que hi trobo aquesta utilitat pràctica. Miraré de recuperar les pròximes setmanes tot aquest temps perdut. Començaré amb el segon mail obert del mes de novembre, que posava en valor l’al·legat en defensa pròpia del president Torra davant el tribunal que de seguida el condemnaria més aviat perquè sí.

(més…)

Avui Vilaweb fa 25 anys i se’ns ha suggerit que féssim una mica de memòria. I en faig. […]

(més…)