El secretíssim Club Bilderberg finalment s’ha fet present (fins a cert punt) entre nosaltres, germans: aquests dies estan reunits en un hotel de Sitges, envoltats de mossos d’esquadra que els preserven la seva sacrosanta intimitat i el seu llegendari secretisme. Què deuran tramar, des de la bonica costa del Garraf? Res de bo, segur…
Fa temps que en sento parlar, en el programa de Toni Clapés a RAC1 i a través d’un seu convidat, el periodista d’investigació lituà Daniel Estulin (que té anunciada a la seva web, per cert, una nova intervenció en aquesta emissora pel dia 7, dilluns que ve), que no es cansa de repetir que estem al caire d’un nou i gran desastre, que aquesta gent estan maquinant un nou ordre mundial, i que ens tenen a tots immersos en la ignorància més estricta, mitjançant una eina poderosíssima: la tele!, que l’hem de tancar ara mateix i no deixar-la veure als nens, si no volem fer-los encara més el joc i perdre’ns per sempre.
La gent com l’Estulin –que em guardaré bé prou de no creure en la seva bona fe, però també de descartar que siguin una colla de bonifacis–, o com els que han fet aquest vídeo que adjunto, em fan pensar en els diabòlics de la novel·la d’Umberto Eco El pèndol de Foucault, que és d’una densitat conspiranoica sublim.. Però és que aquesta gent que s’ho agafen tan a la valenta, tan seriosament, que donen crèdit a totes les teories de la conspiració hagudes i encara per inventar, allò que fan, per contra, és frivolitzar el tema: la seva paranoia, la seva sagacitat obsessiva, desenfoca el problema, en realitat.
Ho dic perquè la qüestió de fons, al meu badoc entendre, no és si el Club Bilderberg (o Camembert, com en deien ahir aquella colla d’en Clapés, fent-ne conya) és això o allò, si conspiren més o menys, si són o no realment els amos del món, i si són dues dotzenes de personatges més o menys sinistres i malèfics o un parell de centenars. Tot això tant és. Allò realment important és que tot això sigui possible: la possibilitat que sigui cert, que aquesta teoria de la conspiració (i unes quantes més) tingui una base certa. Perquè el cert és que les condicions perquè es doni existeixen, i aquest és realment el problema: que aquesta porta estigui oberta.
Els antiglobalitzadors, mentrestant, estan a l’aguait: A nosaltres no ens enredareu més! “Sabem qui són i on són”, diuen que han dit. Bé, i què? I què canviarà, que ho sàpiguen? La mobilització a què han convocat la gent, a través de la Xarxa, es vol pacífica, però sempre hi ha descontrolats que ho aprofiten per fer sarau i fer-se notar, i per tant segurament hi haurà mani, aquest cap de setmana, i potser també unes quantes corredisses, si obliguen la poli a actuar (amb el morbo afegit que sigui la feixista policia catalana, els gossos d’esquadra del conseller Saura), algú farà unes fotos del merder i l’endemà, pacífics i/o violents, sortiran als diaris i als telenotícies. I què?
A la reunió hi assistirà, diuen les cròniques, la reina Sofia, que es veu que és una habitual en aquestes trobades secretes, i per part espanyola està confirmada també la
presència del ministre
d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, l’exvicepresident Pedro Solbes, el
director general de Presidència, Bernardino León, el banquer Juan María
Nin (La Caixa) i els empresaris José Manuel Entrecanales (Acciona) i
Juan Luis Cebrián (Prisa). Està previst que el president José Luis
Rodríguez Zapatero pronunciï el discurs de benvinguda.
Altres persones influents presents als debats són Pascal Lamy (Oganització Mundial
del Comerç), Jean Claude Trichet (Banc Europeu), Jaap de Hoop Scheffer
(OTAN), Robert Zoellick (Banc Mundial), Romano Prodi (expresident de la
Comissió Europea) i un gran nombre de presidents de les companyies
i bancs més grans del món, i tot sota la supervisió del
banquer David Rockefeller, que el 1954 va ser un dels fundadors del Club
Bilderberg, amb la
finalitat d’enfortir extraoficialment els vincles entre els Estats Units i Europa davant
la preocupació pel creixement del comunisme. A la llista hi podríem afegir encara personatges tremebunds com el vell Henry Kissinger, Ronald Rumsfeld, Dick Cheney…, autèntiques arracades, però també Toni Blair i el seu company i amic Gordon Brown, Bill Clinton, Romano Prodi…, i els representants d’un munt de multinacionals. Un autèntic Bloody Mary, vaja.
Ara ve la part més pintoresca de la història, però: segons llegeixo a Internet, Los Verdes-Grupo Verde, després de constatar que el Bilderberg “és un club privat de perfil plutocràtic que sempre ha defensat els interessos de l’aristocràcia i les elits financeres”, diu que no entén com «personalidades relevantes que representan a las más altas instituciones del Estado, como los Reyes o el presidente Zapatero, pueden participar en las sesiones secretas de este lobby privado y elitista, considerado por algunos autores como “el Club de los amos del mundo”, o “el Gobierno Mundial en la sombra”, y sobre el que pesan acusaciones de haber urdido terribles conspiraciones antidemocráticas. “Aún cuando se trate de justificar su presencia argumentando quedesarrolla una actividad privada, es lamentable que legitimen con su presencia las actuaciones de este oscuro lobby internacional cuyo objetivo reconocido es la instauración de un Nuevo Orden Mundial, o lo que es lo mismo, un Gobierno Mundial no democrático, semi-privado y plutocrático, dirigido por la elite financiera y la aristocracia». Consegüentment, el partit ecologista «solicita a los Reyes de España, al presidente Zapatero y a todos los cargos públicos que se abstengan de participar en las sesiones
secretas y conspirativas del Club de Bilderberg». I diuen més avall: «Llama poderosamente la atención el esfuerzo de los grandes medios de comunicación por silenciar estos encuentros. No se puede argumentar que tienen escasa relevancia informativa, ya que se trata de verdaderas cumbres internacionales que movilizan a más de un centenar de líderes de primera fila, séquitos multitudinarios de asesores, traductores, escoltas, servicios secretos, etc. ¿Por qué ese empeño en ocultar su existencia?».
Realment tenen justificat el nom, aquesta gent… A veure: per un costat es queixen de tant de secretisme i denuncien que, emparats per una espessa cortina de silenci, els bilderbergers estiguin conspirant per instaurar ni més ni menys que un Nou Ordre Mundial (ho escriuen així, en majúscules), i després van i demanen als representants legals del poble, que podrien fer d’espies, de cavalls de Troia o de simples observadors, però en tot cas assabentar-se de què cony van les reunions, doncs que no hi vagin, que no es barregin amb aquesta gent tan dolentíssima, uix! Qui us entengui que us compri, minyons!
Tenim una esquerra tan perspicaç, que fa caure de cul. Alguna estona estaria bé que ens expliquessin on els fabriquen, tota aquesta colla de dolents a escala planetària, que segur que això també ho tenen controlat.
_________________________________
[Foto de l’entradeta: l’hotel Dolce, en un lloc paradisíac als afores de Sitges, des d’on els malvats invisibles conspiraran contra el poble ras, per acabar-nos de putejar (si això és possible, després de les putades contínues amb què ens entretenen els bonassos visibles). Aquests dies, ha remarcat algú, si hi truqueu per reservar habitacions un contestador automàtic us informa sospitosament que no és possible perquè “estan totes les habitacions ocupades”, ai las!…]
