Un país hermètic, tancat, però cada vegada més popular com a destí de viatgers i turistes. Poden visitar temples, pagodes, ciutats, monestirs, paisatges meravellosos. Però al darrera de la façana turística i cultural sempre es pot veure la realitat del país, governat per un règim repressiu i cruel, on encara avui malviuen més del 60/70% de les persones i 1.668 presoners polítics es podreixen a les presons.
En aquests seixanta anys, Birmània ha passat de ser el país més ric del sudest asiàtic a convertir-se en el més pobre. Els economistes, aquesta vegada encerten, quan diuen que Birmània té uns recursos naturals immensos, però només en gaudeixen uns quants. Una renta per càpita de US$435.00. Un de cada cinc infants pateix de malnutrició, en un país que va ser el graner d'arròs del continent asiàtic. La Junta Militar, ara anomenada govern civil democràtic, governa amb duresa, crueltat, utilitzant la força, la violència, la por, i una xarxa d'espionatge, impensable en qualsevol altre país. Són els informadors, que te'ls pot trobar arreu; en un monestir, de venedor d'entrepans al carrer, de company de viatge, de xofer. Els ciutadans creuen, i molt seriosament, que sempre estan vigilats i que no poden ni parlar ni fer cap moviment sense que un informador no els descobreixi.
És un país amb moltíssimes paradoxes. Difícil de jutjar i millor no intentar colonitzar-lo ( ni aquest ni cap altre país ). És un país on el Budisme es practica intensament. Els homes han d'entrar en un monestir dues vegades a la seva vida; una de novici i la segona ja d'adult. Però els astròlegs són també part important en aquest país. La gent els venera i els considera com els seus tutors i els seus llibres i prediccions ténen un èxit aclaparador. No per això deixen de ser creatius, i ho són. Ho he repetit més d'una vegada en els meus apunts, són uns músics extraordinaris, grans poetes i escriptors, pintors, filòsofs ... però és difícil poder sobreviure dins una dictadura.
La veritable líder del país, Aung San Suu Kyi, té una història ben convulsa. Va estar molts anys empresonada a casa seva. Va guanyar unes eleccions per majoria absolutíssima. Budista de convicció i pacifista. Creu en la paraula i la gent li té una veritable devoció, i l'estimen. Els diaris del país ja publiquen fotografíes d'ella en primera pàgina ! De fet, quan vaig ser-hi el mes de setembre, ja en vaig veure un de diari amb la seva fotografia. S'ha estrenat una pel.lícula dirigida per en Luc Besson sobre la vida d'ella, 'The Lady'. No tinc gaires esperances que m'agradi, però si serveix perque la gent de tot el món en parli, ja m'està bé.
Els birmans continúen vivint una versió real i autèntica de la 'Granja d'Animals' de George Orwell i fins i tot existeix el 'Big Brother' de la novel.la '1984' del mateix Orwell. Jo mateixa, quan captava imatges, moments, al llarg del meu viatge, sempre tenia la sensació que 'algú' entre ombres em seguia. Sí, el 'Big Brother' té molts germanets petits ......
Comença a clarejar o ho sembla - llegir més avall -
Ha mort un gran home. Una gran persona. Una bona persona, diria jo. El CAOC està de dol i tots els catalans també. Són innombrables els viatges, les trobades, les activitats que n'Enric ha organitzat al llarg de la seva vida.
No ha estat mai una persona mediàtica, sempre treballant pel país lluny de les nostres fronteres i també dins aquest el nostre pais tan petit. Entre totes les activitats, he escollit una que sempre l'he trobat significativa i m'agrada: La pujada al Port de Salau. A dalt el retrobament de la gent de les dues bandes del Pirineu era tota una festa. Una germanor que ni les muntanyes ni les fronteres poden separar. Des de fa 24 anys, el primer diumenge del mes d'agost, mai ha deixat de fer-se. Des d'Esterri d'Àneu i des d'Arieja, l'encontre a dalt de Salau, 2010 m, era el veritable retrobament per la llengua i l'amistat.
Espero i desitjo que aquesta pujada continuïi endavant, com tota la feina que n'Enric ha dut a terme i el seu llegat no pot quedar ni oblidat ni arraconat.
Una noia jove, menor d'edat, desapareguda i finalment l'home que havia estat el seu promès ha confessat el seu crim. Un fet absolutament injust, terrible, i cruel. I les morts continúen de manera violenta. I no s'hi val no parlar-ne, no fer res per aturar aquests crims.
No puc expressar res més que la meva tristor i ràbia a la vegada i el meu sincer condol.
Una flor sense obrir en un matí plujós d'un país llunyà.
Els cinc monjos han començat fa unes hores les seves protestes en contra el Govern i exposant les seves demandes:
- Alliberar els presoners polítics de les presons, tots, inclosos els monjos que van participar en la revolta del safrà de setembre de 2007.
- Acabar amb la guerra civil existent, especialment a l'estat Kachin.
- Llibertat d'expressió per començar la nostra tasca com a moviment per la pau en el nostre país.
En un primer moment eren deu els monjos que van entrar clandestinament al país, però cinc van tornar per por a les represàlies. No oblidem que durant la revolta de l'any 2007 van assassinar a 31 persones, monjos inclosos i milers van ser empresonats.
Ara són cinc, però hi ha molta gent que els dona suport i poc a poc van arribant al Monestir on es troben en aquest moment, el Masoeyein, un lloc segur, i que conec bé. Moltes persones han manifestat que els feran arribar tot el que calgui per continuar amb la protesta. Ténen tota la col.laboració dels monjos del monestir i la llibertat de fer tota mena de manifestacions i actes per denunciar i demanar dialogar amb el govern. Han parlat per telèfon amb Aung San Suu Kyi.
Els membres de seguretat que rodegen el monestir han tallat l'electricitat, però des de dins el monestir han posat en marxa els generadors. Els cinc monjos s'autonomenen : ''Monks Who Want Peace''.
Es va filtrar la notícia divendres passat que aquest dilluns hi hauría una altra amnistia i deixaríen lliures més presoners polítics. Però no ha estat així. El president Thein Sein que és a Indonesia per participar en la conferència de l'ASEAN (Association of Southeast Asian Nations) va manifestar que encara no 'era el moment'. En aquesta conferència intenten 'guanyar' la presidència de l'ASEAN.
El líder d'aquest petit grup de cinc monjos manifesta que ténen por de la represió que poden patir, però és optimista i creu que aquesta acció pot ser exitosa, com també estem preparats per el pitjor. Volen forçar el diàleg entre govern, militars, grups ètnics i partits polítics.
De moment continúa la seva protesta i va augmentant el nombre de persones que s'apropa al monestir.
He rebut notícies de la protesta inaudita de cinc monjos al temple de Maha Mya Muni a Mandalay. Han començat molt aviat pel matí fins ben bé les 2 del migdia. Les pancartes són ben explícites: Volem llibertat - Volem la pau - Prou de guerra civil - Llibertat per a tots els presoners polítics.
S'han aplegat més de cinc centes persones per escoltar el que deien. Han utilitzat altaveus, però les autoritats han tallat el subministrament d'electricitat. La gent els ha facilitat benzina per un generador.
No tinc noticies de cap intervenció per part de la policia militar, però sí que han marxat d'aquest monestir i s'han traslladat a un altre. Des de la revolta del safrà l'any 2007 ( setembre ) no s'havíen vist més manifestacions dels monjos. N'hi han quasi un centenar empresonats arran els fets de 2007, i no se sap el nombre que van ser assassinats quan la policia militar va entrar als monestirs per esclafar la revolta.
Aquests cinc monjos no han estat identificats i no saben si són de Mandalay, o Yangon, o Sittwe o fins i tot si han creuat la frontera des d'un lloc desconegut.
La fotografia dels diaris editats fora del país i que la gent els hi ha fet arribar.
Sempre he navegat en vaixells i barques pel mar, mai ho havia fet pel riu. Quan vaig començar a viatjar pel sudest asiàtic el descobriment de fer-ho d'una manera diferent, navegant pels rius, va ser una delícia per a mí. Els rius són cabalosos i navegables al llarg de molts kilòmetres. El viatge és lent, però una té la sensació de seure en una platea d'un teatre i anar observant, veient, escoltant tot el què passa a la vora del riu, sense molestar, en silenci.
De Site-tway (Sittwe o Akyab) a Mrauk U cal navegar per el riu Kaladan. Neix a l'Índia i travessa els estats de Chin i Arrakan, fins arribar a Site-tway desembocant al golf de Bengala. Un recorregut de 350 kms i quasi 240 són navegables. Site-tway, una ciutat de 350.000 habitants, està situada en una embocadura preciosa i immensa dels rius Kaladan, Laymro i Mayu. L'efecte de les marees és tot un espectacle.
No existeix un altre mitjà de transport per arribar a Mrauk U des de Site-tway. De bon començament tenia reservat lloc en un dels barcos del govern, però problemes d'última hora, es va decidir que ho faria en una barca, jo sola, amb el guia, dos tripulants i el propietari. Perque és difícil, quasi impossible, viatjar a Mrauk U sense un acompanyant-guia i això fa que el cost sigui car, si el comparem amb altres visites o viatges del país i més si ho fas en una barca 'privada' ..... Però en el meu viatge de tornada ho vaig agraïr ......
Riu amunt, vent a favor i el nivell de l'aigua perfecte, vaig trigar una mica més de cinc hores. He fet moltes fotografíes, potser masses, perque els paisatges s'assemblen, però no, sempre veus alguna cosa diferent. Va fer un bon dia. El sol apareixia de tant en tant entre els núvols. Els camps d'arròs d'un verd intens, anegats, eren immensos i els perdíes fins ben a prop de les muntanyes molt llunyanes. De barquetes en veies, no gaire sovint, tot s'ha de dir, i de búfals d'aigua també. Casetes de bambú a la vora del riu, pescadors deixant les seves xarxes. Les hores anaven passant, lentament i jo sempre encuriosida mirant i admirant la bellesa del paisatge, el traginar de la gent (no gaire, és cert). Tampoc tenia ganes de petar la xerrada amb el guia, molt educat, correcte i saberut. En una taula hi havia te i bananes petites. Jo i la càmera capturant moments, instants, colors, paisatge, gent, badant.
rginer |
Actualitat |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 10:27h
He rebut un email d'una amiga. Apareix aquest link. Tots ho sabem, tots ho manifestem, tots escrivim sobre el tema, tots tenim aquest neguit ..... però els representants del poble escollits democràticament de tots els països no semblen amoïnar-se gaire i la política va morint lentament, sense presses, per caure en mans dels especuladors, del deute, de les borses, en definitiva del poder econòmic.
Vint anys .....Impossible d'oblidar. Un video interessant i molt significatiu. Les reflexions de na Montserrat Roig són encara avui molt vàlides. Montserrat Roig no només ens va deixar una obra literaria esplèndida, també el seu treball a la televisió va ser fonamental per tots els que sortíem d'una dictadura i començavem a viure en llibertat.
M'adhereixo en aquest record i homenatge ..... i només heu de fer un senzill click en aquest enllaç per gaudir i recordar aquesta gran dona:
Hi ha una joguina a Birmània, és una parelleta d'ous amb cara d'home i dona, entrellaçats i quan els llences al terra, es mouen, giren , cauen, però sempre s'aixequen. La seva posició és sempre vertical. Pyit Taing Htaung és el nom d'aquesta joguina i si traduïm aquest nom, és ben significatiu: Malgrat tot, t'has de mantenir sempre dempeus.
Ara fa un any de les eleccions a Birmània. Una bofetada contra les llibertats, la democràcia i el poble. No es va deixar entrar a ningú per vigilar l'autenticitat de les eleccions; podíes veure com una sola persona omplía l'urna de paperetes amb el vot per el partit del govern; moltíssima gent que mai va rebre la seva acreditació per poder votar. I tantes i tantes irregularitats .... El partit liderat per Aung San Suu Kyi no es va presentar i d'acord amb les lleis del país, va ser il.legalitzat. Ara volen canviar les lleis ...... Suu Kyi ha manifestat: És millor dialogar, convèncer, lluitar, guanyar, en contra la dictadura, que no entrar en el joc d'un simulacre d'eleccions democràtiques, i viure dins una bombolla de mentides i injustícies, amagades al darrera una 'democràcia' vergonyant.
Tornem a les joguines. La quitxalla de les grans ciutats no juguen molt sovint ni amb el Pyit Taing Htaung o el Zee Kwet, però en canvi als pobles i els infants del món rural (que són la majoria) obren uns ulls de felicitat i somriuren quan regales aquestes dues joguines.
Pots trobar-les a les escales de les entrades de les pagodes i temples arreu del país. És el que vaig fer de camí a l'escola. Comprar-ne per a tothom i va ser tot un esdeveniment ! Per què portar joguines occidentals quan de fet ells i elles estimen i volen jugar amb les seves ?
Un amic em va recomanar aquesta pàgina d'un veritable culer birmà. Viu a Rússia, perque fer una web d'aquestes característiques a Birmània és una mica difícil.
Actualizada dia a dia, tota la informació, videos, arxius. Escrita en birmà i els colors ben llampants. Ja em vaig adonar de l'afició culer a Birmània. No es perden cap partit per la tele i en parlen amb veritable entusiasme.
Si aneu baixant la pàgina i llegiu 'older posts', feu un click i trobareu penjat un video amb l'himne del Barça i ho explica perfectament qui són els compositors i quan es va començar a cantar. En aquest cas està escrit en anglès ......., i a ''read more'' podem llegir la lletra en català i traduïda a l'anglès !!
Aquest xicot està veritablement molt ben informat !
La fotografia: Un culer del sudest asiàtic intentant arribar a casa seva entre les aigües del riu, aquest tsunami silenciós que ha inundat bona part de Tailàndia i també de Birmània.
Dues han estat les dones assassinades aquesta setmana, presumptament per els seus companys.
Saragossa i Vielha. Totes dues joves. La brutalitat dels crims, la violència, aquests fets que un dia si i un altre també van augmentant les estadístiques.
Morts injustes. Molta ràbia. Tristor. Moltíssima.
I la denúncia continuarà de manera irrefutable, sempre amb l'esperança que un dia aquesta violència s'aturi i no tingui que escriure més apunts.
Unes flors del Pirineu i el meu sincer condol i tristor.
En el meu viatge de Mandalay a un poblet de nom difícil de pronunciar, vaig poder gaudir d'uns paisatges molt bonics, un aire net, cel d'un blau intens, contrastant amb els colors i la bellesa de les palmeres que creixen arreu - la Palmira d'Àsia o Borassus Flabellister. Viuen més de cent anys, i poden arribar a més de 30 metres d'alçada. No necessiten conreu i aguanten igual de bé les pluges i la sequera.Es coneixen també amb el nom de jaggery. Aquestes palmeres ni necessiten pesticides, ni fertilitzants i només una mica d'aigua.
És un arbre màgic. I, compte, la desforestació és un veritable perill. Però, que se'n pot treure d'aquesta palmera ? Tot és beneficiós per la gent, des de les arrels fins a les fulles. Ni més ni menys fins a 60 productes !!! Saba per fer sucre, vinagre, alcohol, bloethanol. Es pot refinar la saba i obtenir ethanol. De la beina de les fulles es poden fer cordes molt resistents. Les arrels es poden utilitzar per desfer les pedres del ronyó o com a repel.lent de mosquits. Pots posar les fulles a bullir i glopejar l'aigua per aliviar el mal de queixal. La pols extreta de les fulles és un bon astringent per la pell. La fusta és perfecta per fer mobles i parquets ... i un munt més de coses.
Per la gent del poblet l'economia es basa en extreure el sucre. La palmera necessita entre 6 i 10 anys per poder veure la primera floració i el fruit. El sucre és menys dolç que el de canya i té una olor difícil d'oblidar. Un guster, de veritat.
Els nutrients d'aquest sucre són importants: potasi, magnesi, vitamina C i aminoàcids, com l'arginina. És un dels productes dolços amb l'índex més baix de GI, i conté proteines, calci i ferro, molt beneficiós, i que el sucre refinat no ho té. No necessita refrigeració i es pot guardar tranquil.lament en llocs fresquets i secs.
La història ens explica que el sucre de palmera va ser utilitzat com a medecina a l'Índia i a la Xina, quan van començar a importar-lo l'any 1409 des de Indonèsia. La raó va ser que l'emperador de la Xina tenia diabetes i aquest sucre era molt beneficiós.
Vaig tornar de Birmània preocupada. Dos anys després el país s'ha empobrit encara més.
Aviat ferà un any de les eleccions del mes de novembre de 2010. Unes eleccions enganyoses i corruptes. No es va deixar entrar a cap organització mundial ni observadors. Daw Aung San Suu Kyi va tornar a ser lliure després de més de 19 anys empresonada, una vegada es van conèixer els resultats. Ella mateixa va manifestar que les eleccions van ser un insult a la democràcia i per aquest motiu no es va presentar el seu partit la NLD.
La Junta Militar es va treure del barret una llei que el partit que no participés en les eleccions seria considerat il.legal.
Ha passat un any i totes les promeses fetes per el nou President Thein Sein no s'han complert, bé, alguna picada d'ullet.
Volen presidir l'Associació de les Nacions del Sudest Asiàtic ( ASEAN) i per això es veuen obligats a fer gestos 'democràtics', com per exemple, deixar en llibertat a 200 presoners polítics, entrevistar-se amb Daw Aung San Suu Kyi, tornar a legalitzar el partit de la NLD, escoltar les protestes del poble i parar les obres del pantà de Miyitkyina que vol construir la Xina a la capçalera del riu Irrawaddy.
Aung San Suu Kyi ha comparat les seves entrevistes amb el Govern (tres en total ) un pas com el que va fer Sudafrica l'any 1990 per abolir l'apartheid. També va manifestar que ha vist en el President Thein Sein un home honest, amable i sincer, i amb ganes de canviar el benestar del poble.
Però tot va molt a poc a poc, lentament, i per exemple aquest Govern no va fer un gest significatiu com és deixar lliures a persones significatives en les diferents revoltes, com són Min Ko Naing, Ko Ko Gyi i Min Zaya de las generació del 88 (revolta del 8.8.1988), o líders ètnics com Khun Htun Oo o Ashin Gambira veritable líder de la revolta dels monjos l'any 2007. Aung San Suu Kyi no considerarà mai una reconciliació, mentre els quasi 1.900 presoners polítics continuïin empresonats.
Aquesta setmana, a Andratx, la dona ha estat assassinada presumptament per el seu antic company. Una dona jove, mare de dos infants de 7 i 2 anys. El presumpte autor ha estat detingut.
També llegeixo un altre fet violent. Sortosament la dona ha estat ingressada en estat greu a l'hospital. El company la va agredir violentament a cops de martell i seguidament es va suicidar. No ha mort. Però aquests fets són habituals. Agressions que no es denuncíen i s'obliden. Només figuren en documents, informes i arxivats.
Les estadístiques ens diuen que al llarg d'enguany, una dona ha estat assasinada cada setmana d'un any, i encara no hem arribat al dia 31 de desembre 2011. Terrible. Trist. Molta ràbia.
El meu sincer condol i preocupació. Un jardí de flors a Ciutat de Palma.
Encara estic 'fora de combat' i a més no m'he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.
El meu neguit apareix quan llegeixo unes declaracions de l'Ilm. Conseller de Salut del nostre Govern en una entrevista a l'agència EFE:
La salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat. No hi ha dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, els seus antecedents familiars i dels seus hàbit, que és el que seria l'ecosistema de la persona. Va fer una crida a la responsabilitat moral dels usuaris del sistema de salut perquè, segons va assegurar, cada dia hi ha 1.300 visites programades a Catalunya que es deixen de fer perquè els pacients no es presenten a les cites. (Jo diría que d'aquestes visites moltes són de fora de Catalunya .....)
Un segon neguit:
El senyor Manel Medeiros, técnic en educació, és el nou gerent de l'Institut Municipal d'Educació de la Ciutat de Barcelona. Escoles Bressol, escoles de formació de professional, escoles de primària, escoles de secundària de la Ciutat de Barcelona dependràn del senyor Medeiros. Escoles amb prestigi des de vells temps, de la Mancomunitat fins avui, passant per la República ... Escola del Bosc, Escola del Mar, Escola Casas, Parc Guinardó, Tres Pins, Reina Violant, Escola Bressol Canigó, Bàrkeno, BIP, ara Putget, Serrat i Bonastre, EMAV i algunes més.
El senyor Medeiros va passar de ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya l'any 2002 a Plataforma per Catalunya, partit xenòfob, racista i d'extrema dreta. Era el Secretari d'Organització d'aquest partit. Després de les eleccions del 20 de març 2011, va deixar el partit i torna a ingressar a Unió Democràtica. En la seva carta de renúncia, expressa que no marxa per raons ideològiques i expressa el seu afecte per Josep Anglada. Llegeixo que és llicenciat en Història Medieval per l'Universitat de Barcelona i tècnic en educació.
Aquests dos neguits enterboleixen bastant la meva ànima.
He rebut notícies de la protesta inaudita de cinc monjos al temple de Maha Mya Muni a Mandalay. Han començat molt aviat pel matí fins ben bé les 2 del migdia. Les pancartes són ben explícites: Volem llibertat - Volem la pau - Prou de guerra civil - Llibertat per a tots els presoners polítics.
Vint anys .....Impossible d'oblidar. Un video interessant i molt significatiu. Les reflexions de na Montserrat Roig són encara avui molt vàlides.
Hi ha una joguina a Birmània, és una parelleta d'ous amb cara d'home i dona, entrellaçats i quan els llences al terra, es mouen, giren , cauen, però sempre s'aixequen. La seva posició és sempre vertical. 
Un amic em va recomanar aquesta pàgina d'un veritable culer birmà. Viu a Rússia, perque fer una web d'aquestes característiques a Birmània és una mica difícil.
Dues han estat les dones assassinades aquesta setmana, presumptament per els seus companys.
Vaig tornar de Birmània preocupada. Dos anys després el país s'ha empobrit encara més.
Aviat ferà un any de les eleccions del mes de novembre de 2010. Unes eleccions enganyoses i corruptes. No es va deixar entrar a cap organització mundial ni observadors. Daw Aung San Suu Kyi va tornar a ser lliure després de més de 19 anys empresonada, una vegada es van conèixer els resultats. Ella mateixa va manifestar que les eleccions van ser un insult a la democràcia i per aquest motiu no es va presentar el seu partit la NLD.
Aquesta setmana, a Andratx, la dona ha estat assassinada presumptament per el seu antic company. Una dona jove, mare de dos infants de 7 i 2 anys. El presumpte autor ha estat detingut.
Encara estic 'fora de combat' i a més no m'he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.
