# He votat SÍ i hem guanyat. Emocions, indignació, rebel.lia
Estic pensant tot just quan m’he despertat com cada dia, que avui, 1r d’octubre 2017, no és un ‘altre’ dia. Avui comencen molts dies. República, independència, llibertat, un futur millor. Ahir no vaig tenir gaire temps per les emocions. A les 4 del matí m’aixeco i a 3/4 de 5 del matí ja era al meu col.legi electoral, Poeta Foix. Abans de les 6 del matí ja erem més de 100 persones fora al carrer i més de 60 persones dins.
Va ser la meva primera escola quan tenia 3 anys, però el nom de l’escola era un altre ‘ República Argentina ‘. Només vaig anar-hi dos anys. Però aquesta escola ha estat sempre al seu lloc del carrer de Balmes i durant un temps pares, mares, veïns s’hi van tancar per defensar-la de l’especulació immobiliària i van guanyar.
Molta gent. Cues. Pluja. Sistema informàtic lent. Informar la gent. Ser-hi. Votar. Butlletes, sobres, urnes, tot a punt.
Sí, les urnes eren al col.legi, les butlletes i els sobres també. Com han arribat ? En cotxe, a les 7 del matí. Algú va baixar d’un cotxe, dues persones, amb les urnes, cinc, i caixes de butlletes i sobres. La emoció entre tots que erem al carrer sota la pluja va ser gran, molt gran. Quina bufetada més desitjada que ha rebut l’estat del reino de españa i els polìtics descreguts. Encara no coneixeu al poble ? No sabeu que es pot organitzar i coordinar amb creativitat, eficiència i rapidesa ? I encara havia d’arribar el millor de tot: el cens universal. Escac i mat.
Il.lusions i emocions. Nervis i angoixa. VIndràn o no vindràn ? Els Mossos, dos, hi són des de les 6 del matí. Es va omplir un informe i ells salvaguardant la convivència sense cap aldarull. I comença la votació. Cap incidència. Una informació que la policia i guàrdia civil vénen. Ràpidament s’endreça tot. Es guarden els ordinadors. La gent ocupant el carrer per les dues bandes. Un carrer estret, on es troba l’entrada del’Escola. Una falsa alarma. Tornem-hi.
I continua venint gent i sembla que la pluja vol parar. Més gent gran, molt gran. Gent jove, molt jove. Parelles amb els seus nadons, de 12, 21 díes, un mes, cinc mesos.
La gent torna a partir de les 6 de la tarda. Ja han votat. Volen defensar les urnes i els vots. Va arribant gent i més gent. Més de tres-centes persones. Corredisses de gent que no han pogut votar en altres col.legis. Un sense parar. Finalment a les 8 del vespre es tanca el col.legi. La gent aplaudeix i cridem plegats HEM VOTAT. Feina feta. Entren els Mossos a requisar les urnes. Informe. Signatures. Entrega de les urnes. El recompte ja s’ha fet. Separar les butlletes del SÍ i el NO és fàcil i ràpid. Tornen els aplaudiments. Abraçades entre la gent. Tornem a casa i el gruix de voluntaris resten a l’Escola per endreçar. Plorem.
I ho hem tornat a fer. La coordinació entre la societat civil catalana és immensa, ben estructurada i eficient. El Referèndum no se realizará. Hemos decomisado las papeletas. También las urnas. No tienen logística. No hay tarjetas sensales.
I què ? El Referèndum ha estat una realitat. L’hem fet. 400 col.legis tancats i urnes requisades. 700.000 persones que no es poden comptar. 2.262.424 persones han exercit el seu dret de votar. El 90% amb un SÍ ben gran. 7% un NO. 2% en BLANC. 0,89% NULS. Hem guanyat el Referèndum, és el qué és. La realitat. La veritat. I ara, després del recompte de vots, la declaració de la independència. Honorable President, Vice President, diputats, Polítics, Govern, ho sabeu, oi ? I també sabeu que no esteu sols. El poble és al vostre costat.
I deixo per un altre apunt compartir amb vosaltres els meus sentiments, el meu enuig, la meva ràbia, la meva denúncia, per la violència que ha patit la gent amb més de 800 persones amb ferides i cops. Veure les imatges en arribar a casa va ser un shock i vaig plorar.
Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.
I una cita:
Sobretot, no tinguis por dels moments difícils. D’ells surt el millor.
– Rita Levi-Montalcini – 1902-2012