Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

# Jo votaré SÍ. Urnes. Poder. Places. Revolta. …. i Tweety/Piulet

Estem ja a tres díes de diumenge dia 1 d’octubre 2017 i anirem a votar. Algú ho dubta ? D’acord amb el nostre Govern, si apareix un problema hi haurà una solució. El poble està decidit i vol canviar el que tenim. Un projecte, un procés innovador i de lluita, sense embuts, davant l’estratègia vergonyant de la por que vol imposar el gobierno del reino de españa. Més de 9000 agents de la policia i guàrdia civil són a la nostra terra. El més gran desplegament que han fet mai, més que en temps d’ETA. On s’és vist això ? Però el carrer és nostre i no hi han ni lleis ni fiscals que ho puguin ni denunciar ni aixecar actes ni fer anar a la gent a declarar. I mentre, aguantem i aguantem, pacíficament, amb cançons i convençuts de votar i de guanyar. Ells canten …. a por ellos …. perque no ténen música, ni cançons, ni somriures. Ténen ràbia, odi, sempre fan cara d’emprenyats.

I ara la nova paraula …. precintar …. les escoles ? Qui és aquest sheriff ? Un fiscal ? On és la justícia ? Els jutges on són ? La meva gent sí que hi és i ja ens estem organitzant. I el Govern és on ha de ser i no estan sols. Nosaltres al darrera, al seu costat. I els alcaldes i alcaldesses. Estem al seu costat i al seu darrera.
Ho deixo aquí perque n’hi ha tant i tant per escriure, conversar, protestar, que no acabaria.
Per cert, algú sap on són les urnes ??? Ssssssst ……. Diumenge dia 1 d’octubre entrem amb la butlleta a la mà dins a tots els col.legis electorals. Les urnes hi seran i les meses constituïdes.

I els díes passen …. Diumenge a la Plaça Universitat. Un ambient festiu, compromès i decidit. I de sobte els estudiants surten de la Universitat amb caixes i caixes i papeletes i més paperetes ! Famílies senceres encartellant, dibuixant. La Presidenta del nostre Parlament parlant. Aplaudiments. Bravo Carme ! Sabeu ? Jo estic contenta de les nostres autoritats. Tenim un President periodista, un Vice President historiador i una Presidenta del Parlament filòloga.
Humanitats ……

Ens trobem novament gent, amics i amigues. La plaça es va omplint cada vegada més i més gent amb la galleda encartellant. I els infants dibuixant. Decidim, els amics que ens hem retrobat, a fer una cervesa. Plaça Castella. Cerveceria La Sureña. Us ho recomano si aneu amb el moneder buit … Una galleda, aquesta diferent, de cervesetes fresques i una tapa de peix, freginada andalusa, vam pagar 2 € cadascún. I un molt bon espai per conversar, discutir, arribar a conclusions, pensar en l’endemà.

Dilluns vaig baixar a Barcelona. Plaça de la Gardunya, davant la nova seu de l’Escola Massana. Un edifici imponent a punt de ser inaugurat. Trobes que és massa imponent i no encaixa en aquesta plaça. L’arquitectura sempre porta discusions.

La gent de la Cultura també vol ser-hi i vol llegir el seu manifest, en català, aranès, castellà, francès, anglès, alemany, italià.

Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Jusep Boya, Jeni Diaz, Jordi Savall, Maria Molins, Maria Pau Pigem, Sílvia Bel. Un miler de persones. Gran ambient. La nostra cultura en defensa del nou país, la República Catalana. I com sempre passa en el món de la cultura, hi ha diversitat i es llegeix un segon manifest de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya. Se’ls dona la paraula, com ha de ser.

Dimarts a la Plaça de la Bonanova. Mítin de final de campanya al barri de Sarrià – Sant Gervasi. Plena de gent, com mai havia vist. Gent del barri que vol votar. I en aquest barri molta gent del NO i com em diuen molt sovint, emprenyats, perque no els deixen votar. No els deixen, els ”seus” que van abandonar el Parlament, no fan campanya del NO i no volen que la gent vagi a votar. I els que els voten, ho volen fer. Com és habitual en aquests barris, van aparèixer uns joves amb banderes espanyoles cridant que ells i elles són catalans, que ténen tot el dret d’ocupar places, i que volen continuar dins el reino de españa. Sense arguments. Molt cridaners, poquets, però sempre hi veus un parell de persones adultes, amb cara de ‘camisas viejas’, que dirigeixen l’acció. Un clàssic. Eren al darrera de tota la gent. Bon ambient. Al final com no saben què dir, ni tampoc ténen cançons per interpretar, es van moure al davant, prop de l’escenari, i es va començar a cantar el passi-ho bé, aixecant les mans i per acabar-ho i arribar a un final feliç, va sonar el ‘Virolai’ i van callar.

Les places són del poble i arreu del país s’omplen com mai. I per la nit les cassolades continúen. A les 10.

Penso que el govern del reino de españa i els seus aliats estan enfonsant el poc prestigi que teníen amb la seva democràcia. És un fet. El Referèndum està deixant fora de joc la intolerància espanyola i posa en evidèncias la seva propaganda legalista, i a les seves mentides que volen que es transformin en veritats i ningu se les creu. Avui no es pot amagar la veritat. Internet, twitter, facebook, smartphone. Manipular la veritat sí que ho fan, ho intenten, sense vergonya.

I ahir vaig riure molt …. Uns cosins meus no ténen internet i em van demanar si podia entrar en una de les webs per saber quin és el seu col.legi electoral. Les webs que tenia ja estan intervingudes i vaig anar cercant i finalment vaig trobar-ne una i ràpidament vaig poder anar a la pestanya ‘on votar’ i feina feta. L’adreça ….. té a veure amb els Loneley Tunes !!!

No és magnífic que anem rient i somrient davant tots els embats que ens vénen al damunt?

Continuarà …..

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: RG.

I una cita:

A LA VIDA, DEIXEM DE TENIR POR
QUAN COMENCEM A ENTENDRE.

– Marie Curie (1867-1934) –


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.