L'Hereu Riera

La setmana passada va ser pròdiga en manifestos, bàsicament contra el dret a decidir dels catalans, el primer d’ells amb cara de gos, i l’altre de gat: el poli dolent i el poli bo, com n’ha dit algú.

En la foto dels autors del manifest intencionadament batejat amb el títol de “Libres e iguales”, de ressons constitucionalistes, hi havia els quatre gats (o gossos) de sempre, amb la seva cara d’emprenyats permanentment, però en l’altra hi havia cares noves, com la del jove Sánchez que ha vingut a substituir Pérez Rubalcaba, i a fe que, veient per on xiulen els trets, en allò tocant a Catalunya i els drets col·lectius dels catalans, el partit –i Espanya entera– no hi notaran gaire…

No val la pena fer-ne gaires més comentaris, perquè ja se n’hi va fer prou compliment, els dies posteriors. Però no m’estic d’afegir-hi aquesta observació: Ningú, ni Juncker, ni Merkel (ni Barroso, ni Schulz, etc: cap dels que parlen sentint a l’esquena la pressió de la diplocontumàcia de García Margallo) , ni tampoc aquests autoanomenats (sense cap rubor) intel·lectuals manifestantsitants no tenen ni puta idea del pa que s’hi dóna, SOTA la bota espanyola. (Els espanyols anticlericals  que retreuen als capellans que tinguin les penques de dictaminar sobre el matrimoni, o sobre l’avortament, haurien d’entendre-ho…; però ja hem après, oi?, a no esperar-ne res de bo, dels espanyols: cap ajuda, cap complicitat, ni tan sols cap empatia).

“Catalunya i Espanya, com un ou i una castanya”