Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat al nord-oest de la província de València, al sector central de la comarca dels Serrans. La superfície del terme és molt muntanyosa, tret de la vall del riu Xelva, on, sobre un xicotet pujol, al marge esquerre de l’esmentat riu es troba la vila. Les alçàries més importants són: Turó de la Nevera, amb 1259 metres; Mozaira, amb 682, l’Àguila, amb 996; el Remei, amb 1052, la Talaia, amb 1157, el Puntal del Trencat, amb 925. El riu Túria travessa el terme d’oest a est, i, paral.lel a aquest, circula el riu Xelva; drenen el terme les rambles d’Ahillas, Alcotas i Riatillo, així com els barrancs del Remei, Zarza, Pitera, Morrón, Convent i algun més. Els monts tenen extensos pinars i abundant vegetació de matoll. La major part de les terres de conreu són de secà: oliveres, vinya, ametlers i cereals. En el regadiu es conrea blat, hortalisses i arbres fruiters. A començament del segle XX la població tenia uns 5.500 habitants; a mitjan segle començà a baixar demogràficament, actualment no arriba als 2.000 habitants. La parròquia té per titular la Mare de Déu dels Àngels i pertany a l’Arxipresstat de Sant Antoni Abat.

Al terme de Xelva es troben restes de l’edat del Bronze,  quuan encara estava ocupada en l’època de la Roma imperial. En diverses parts es troben restes de poblats d’època ibèrica, a les cases d’Alcotas s’han trobat murs i s’ha arreplegat ceràmica amb decoració geomètrica pintada. De l’època romana queden restres d’una vila rústica al Mas de Sanxo i hi ha vestigis d’un aqüeducte considerat tradicinalment romà, al lloc conegut pels Arcs de la Rambla. Xelva tingué la seua importància durant l’època musulmana. En 1194 fou arravatada pel rei Pere II d’Aragó, però en 1214 tornà a mans dels àrabs. En 1238 la conquerí el rei Jaume I, que en 1239 la donà a Pere Fernandes d’Assagra. En casar-se La seua descendent, Elsa Àlvarez d’Assagra, amb Jaume de Xèrica, Xelva quedà unida al senyoriu de Xèrica. En 1390 se li concedí el títol de Vescomte de Xelva a Pere Ladrón de Vilanova. El senyoriu passà a la família Frígola i per últim als ducs de Villahermosa.

En 1531 el bisbe de Sogorb, Jofré de Borja, celebrà a Xelva un sínode diocesà, i tres anys després erigia canònicament la parròquia. L’actual temple parroquial, de notables proporcions, es va começar a construir en 1626 i s’acabà en 1771; pertanyé al bisbat de Sogorb, i l’11 de juliol de 1960 fou incorporat a la diòcesi de València. Al vessant sud del cim del Remei, es troba el santuari on es venera la Mare de Déu del Remei, patrona del poble. Té diverses ermites en el seu terme.