Les persones necessitem treballar per dues raons fonamentals. Per a realitzar-nos com a persones; sentir-nos útils, col.laborar a la construcció de la societat en què vivim, contribuir econòmicament amb el pagament d’impostos i cotitzacions socials. I per a obtindre uns ingressos amb què comprar béns (aliments, aigua, habitatge) i serveis (electricitat, transport) que necessitem per a viure nosaltres i les nostres famílies.
Generalment, els empresaris oferten llocs de treball quan hi van a obtenir beneficis. Si no obtenen beneficis, no oferten llocs de treball, o els oferten en unes condicions que els siguen el més rendible econòmicament possibles. Inclús suprimeixen llocs de treball per a obtenir més beneficis o que invertesquen en empreses que no generen llocs de treball.
Aquesta situació genera conseqüències: existència de gran quantitat de persones aturades (a Espanya més de 3 milions). Empreses bancàries, de telefonia, elèctriques, etc., que sol.liciten EROs per a eliminar llocs de treball. Trasllat d’empreses a llocs on els empresaris obtenen més rendibilitat perquè els costos i les condicions laborals són menys exigents (l’anomenada deslocalització). Temporalitat en el treball. Empreses d’hostaleria, turisme. A les persones en aquesta situació els resulta difícil tenir un projecte de vida estable. Tenir treball no implica eixir de la pobresa. Desigualtat de treballs entre homes i dones. Dones en empreses de neteja, assistència a domicili, empreses agroalimentàries, conserveres. Atur, baixes cotitzacions laborals estan provocant que les persones representants dels poders econòmics (Banc d’Espanya entre altres) qüestionen el sistema públic de pensions. Que els pensionistes del demà tinguen inquietud per com seran. Vagues per aconseguir condicions dignes de treball: sous, prevenció de riscos laborals, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!