Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Fou proclamada la Segona República, en substitució de la monarquia d’Alfonso XIII. Vull unir-me al record i commemoració de la Segona República amb un breu text, extret de la Viquipèdia:

“La Segona República fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d’abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d’Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l’1 d’abril de 1939 (final de la Guerra Civil i que va donar pas a la dictadura del general Franco) El numeral “segona” s’utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República.

L’evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: El Govern Provisional (de l’abril al desembre de 1931) que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931. En segon lloc, i ja plenament de manera democràtica apareix l’anomenat Bienni reformista (1931 – 1933), durant el qual el govern republicà – socialista- de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar el país. Seguidament vingué el Bienni conservador (1933 – 1935), també conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del Partit Radical Republicà d’Alejandro Lerroux, amb el suport des del parlament de la dreta catòlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. L’última etapa republicana prèvia l’inici de la Guerra Civil fou l’anomenat Front Popular, coalició d’esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingué fins l’esclat del cop d’Estat del 17 i 18 de juliol de 1936.

Durant la Guerra el govern de la República tingué tres presidents diversos: José Giral (de juliol a setembre de 1936), tot i que el poder real quedà en mans dels comitès de guerra, Francisco Largo Caballero, líder de la UGT i l’últim fou el també socialista Juan Negrín. Les institucions de la República es van mantenir a l’exili.