Un
dia com avui, 28 de setembre, vespra de Sant Miquel, però de 1238,
després d?un any d?assetjament, els andalusís de la ciutat de València
hissaren a la torre dita del Temple, en senyal de rendició, un drap
blanc amb les quatre barres roges, imitant l?estendard reial de la
Corona d?Aragó. Aquell senyal o penó de la Conquesta quan fou vist pel
rei Jaume i les seus tropes, segons ens conta el propi rei al Llibre
dels Feyts ?quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam
del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la
terra, per la mercé que déus nos havia feyta? La ciutat mussulmana
de Balansiya es rendia al rei cristià, catalanoaragonés, Jaume I.
Naixia així el Regne de València. El poble valencià emprenia el seu
camí en aquella incipient Europa. Començava una nova etapa, de la mà
d?una nova societat i d?una nova llengua, el català, que va establir
les bases del poble valencià del futur.
Avui, 769 anys després d?aquella efemèride,
els nacionalistes de la Vall d?Albaida, els homes i les dones del Bloc,
ens hem reunit aquesta nit a Bocairent, al restaurant El Canzell, en un
sopar que li diuen de dinamització. I la veritat, ha estat molt bé, el
sopar, la companyia i, sobretot, la xarraeta. Taules de vuit
comensals/contertulis amb un coordinador/moderador, que, en la meua
taula he sigut jo. Dues preguntes ens han deixat caure sobre les
estovalles de fil, entre plats, copes i cuberts. Qüestions sobre les
quals hem parlat i discutit, però amistosament, cosa que el coordinador
ha tingut que apuntar per a després, a l?hora del café, resumir en veu
alta a la resta de gent.
La primera de les preguntes versava sobre la
passada campanya electoral autonòmica. Tothom hem coincidit en què no
sols no va anar bé, sinó que tampoc va estar ben plantejada. Això del
Compromís va estar massa forçat i no s?ho va creure ni els mateixos
organitzadors. Que la idea era vàlida, per suposat, i
continua sent-ho, però no es va saber arribar a la gent, per molts
motius, entre altres, per les presses en què es va fer el projecte i
també pels mitjans de comunicació que, en mans del PP, ens van
massacrar. S?han apuntat altres idees que han desequilibrat la balança
cap a la part més pessimista, així, s?ha comentat la falta
d?indefinició del Bloc, que du marejat el seu electorat, manca de
propostes interessants -no s?hi pot fer sols una campanya de negació
del contrari-, campanya massa agressiva, força pessimista, la cap
Glòria Marcos no va saber donar la talla, i moltes altres qüestions més
que donen una explicació al que ha passat.
Jo vaig apuntar que la simbologia també ens
havia perjudicat. Estic convençut. No sé si se me va acabar d?entendre.
Hi vaig armar bastant rebumbori. El dia la presentació del Compromís
presidia l?escenari la senyera quatribarrada i la republicana, cosa que
em pareix magnífic, però el Bloc no és un partit excloent, també hi
caben els monarquics, i per què no, també els regionalistes tricolors
progressistes. És un clam a ressuscitar la tercera via que mai hauríem
d?haver abandonat. Hem de ser un partit d?esquerres, però respectuós
amb totes les opcions democràtiques, integradors. Si volem que se?ns
respecte, així com a la nostra simbologia, que hauria d?estar
contemplada a l?Estatut, haurem de respectar. Respectar per a ser
respectats. Però no vaig parlar en cap moment de cessions. No tenim per
què abandonar les nostres idees, som nacionalistes, però haurem
d?acceptar les dels altres.
El resultat de tot açò han estat dos
diputats a les Corts que si no havera sigut amb el Compromís no els
tindríem. Ha guanyat el poble valencià que, ara, té veus més diverses
al seu Parlament.
L?altra pregunta feia referència a les
properes Eleccions Generals. El Bloc les veu amb optimisme. Faria falta
un altre Compromís, però sense els ortodoxos d?EU. La gent d?Esquerra i
País són una altra cosa. Sense una veu valencianista a Madrid, el País
Valencià continuarà sense tindre el pes que li correspon en l?Estat. El
secretari general Enric Morera acabà la nit fent ressò de les coses que
més li havíen cridat l?atenció de tot allò comentat i il·lusionant els
militrants i simpatitzants amb una idea, el Bloc és necessari, el Bloc
cada dia té més presència en la nostra societat, el Bloc és una força
amb futur.
No sé si fer el comentari del text ací o fer-lo al blog del senyor Fenollar, només dir-te que el senyor Fenollar al meu parer va errat en allò de la tercera via, em limitaré a pensar que és bona fe.