Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Inicialment els llocs elevats d’aquestes terres estigueren habitats en l’Edat del Bronze, pels vestigis arqueològics que s’han trobat d’aquells temps. Hi han arribat fins als nostres dies restes de viles rústiques de l’època romana, en què s’han trobat restes de ceràmica, mosaics, monedes i bronzes interessants; igualment dels temps visigòtics es trobà una interessant càmera sepulcral en la partida del Romaní. Unes sitges trobades daten de l’època musulmana.

     Els orígens de Sollana es remunten a un primitiu poblat de temps dels visigots, en el període àrab consta amb el denominatiu de Suylana, que aleshores tenia com a annexos els caerius del Romaní, Alcahecia i Trullàs, aquests dos darrers desapareguts avui dia. El rei Jaume I, el 4 d’agost de 1237, el donà a Eximén d’Urrea. El 13 de juny de 1276 s’incorporà a l’Hospital de Sant Vicent de la Roqueta. Últimament tingué el senyoriu el duc d’Híjar (Híxar).

     La parròquia és molt antiga. El seu actual edifici fou construït el segle XVIII, sobreïx, amb les seues dues torres, sobre les cases del caseriu de la població. Es venera al temple parroquial una devota imatge del Crist de la Pietat, obra de Gregorio Hernández, que en un principi es trobava en el Convent Mercedari, i passà a la parròquia amb ocasió de la desamortització del 1835.

EL ROMANÍ. És un caseriu que és annex de la parròquia de Sollana, la seua església està dedicada a la Mare de Déu d’Aigües Vives.