Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Els únics vestigis arqueològics trobats dels temps antics són les restes ibèriques trobades prop de l’ermita de Santa Anna. En temps dels àrabs era una alqueria, de l’època de la qual es conserven les restes del castell, que per la seua situació estratègica tingué un paper rellevant en l’Edat Mitjana. El 1414 aquest lloc pertanyia a Francesc Soler, passà després a la famílias Marrades, que es van convertir en els comtes de Sellent en el segle XVII. Sofrí els efectes del terratrèmol que tingué lloc el 1748. Fou una població morisca que quedà quasi totalment despoblada amb ocasió de la seua expulsió el 1609. El 1646 solament l’habitaven tres famílies. A final del segle XVIII tenia un centenar d’habitants. El 1900 arribava quasi als 400h.

     En un principi pertanyé a Xàtiva. El 1535 es va convertir en parròquia independent amb l’advocació de la Mare de Déu, comptava aleshores 25 cases habitades per cristians nous. El 1705, l’església estava dedicada a la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. El comte de Sellent creà una vicaria temporal, i la incoporà després com a annex a Cotes. En l’arranjament parroquial de 1902 es constituïren tant Cotes com Sellent en parròquies independents. Celebra en agost festes patronals a Sant Isidre, a la Puríssima Concepció i al Crist de l’Empar.