Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SANT JORDI
Celebrem avui la festivitat de Sant
Jordi d’acord amb el santoral nostre. La seua figura (cavaller que s’enfronta
al drac per obtenir un tresor o deslliurar una donzella) la tenim present en
moltes tradicions. Sant Jordi és un cavaller cristià perfecte, vencedor del mal
i expressió de l’amor pur. A Catalunya és el patró dels enamorats i és el
protector d’editors i llibreters.
La festa de Sant Jordi és popular des
del segle XVIII, encara que ja existia de temps anterior. Fins al segle XVIII
fou celebrada per l’aristocràcia barcelonina (era pròpia dels cavallers).
Aquesta celebració era una funció solemne a la capella del Palau de la Generalitat i al
Passeig del Born: els cavallers realitzaven llurs torneigs i les dames eren
obsequiades amb roses i altres flors. I a partir del segle XVIII la festa va
perdre el seu caràcter oficial per
suprimir-se les institucions de govern català i obrir-se al públic la capella
de Sant Jordi.
Al País Valencià continua tenint el
seu aspecte cavalleresc perquè és el patró de les tropes que participen a les
festes de moros i cristians. Avui , concretament, entre altres indrets, a
Alcoi i Banyeres de Mariola.
La primera cosa que crida l’atenció
de sant Jordi és que el seu nom significa “pagés, camperol, llaurador”, Sant
Jordi fou d’origen noble, natural de la Capadòcia i fou militar als temps de Dioclecià.
Es convertí al cristianisme i martiritzat durant set anys, acabà la vida
decapitat al voltant de l’any 300.
A Orient va ser venerat ja en temps de Constantí i fou
escampat el seu culte pels pelegrins per Occident. L’any 1960 l’Església el va
retirar del seu santoral (el motiu fou la poca informació històrica sobre el
sant) i ha limitat el dia de la festa a una commemoració com a màrtir.
Hi ha una versió de la llegenda que
situa l’acció a Montblanc. I les llegendes que atribueixen victòries als
exèrcits cristians per seu patronatge són moltes. El comte Borrell II prengué
com a divisa la creu vermella perquè pogué recuperar Barcelona amb només nou
homes.
I per acabar aquest recordatori us
haig d’afegir que a algunes poblacions del Montsant (Priorat) sant Jordi ha estat
venerat com a protector de la pagesia, amb romiatges, ja al segle XVI i XVII. I
fins i tot a Albarca la població s’encomana al sant perquè protegesca els seus
habitants contra les picades d’escurçons i escorpins.
I per acabar us deixe uns versos de Josep Maria de Sagarra (que em feren arribar ahir per correu electrònic):
Sant
Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
amb ella té més sang a dins les venes
dracs del món
Bon dia i
bona festa.
PD: He seguit el contingut del llibre
El gran llibre dels sants, de Roger Costa Solé.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El patró del Regne era Sant Jordi. Allò de Sant Vicent és un “inventet” ja molt posterior, forma part d’aquella part de la contrareforma, iniciada “avant la léttre” pels sectors procastellanistes del Principat i el Regne convertint-lo en “ângel exterminador”
Cordialment.