L’11 de maig l’Església
celebra la festivitat de Sant Anastasi. Era un pagà que es convertí al
cristianisme, centurió dimitit i sense advocacions especials.
Tenim una dotzena
d’Anastasis, però aquest és el més antic en el temps i arrelat a les ciutats de
Lleida i Badalona. Sobre la seua existència real s’ha discutit molt, perquè no
s’ha trobat l’acta del martiri i les fonts documentals apareixen després
de més de 1000 anys d’haver mort. La primera notícia la trobem al Llibre dels
feyts d’armes de Catalunya, del 1420, de Bernat Boades, capellà de Blanes.
Pel que sabem, nasqué a
Lleida l’any 263, al número 22 actual del carrer de
Magdalena, aquesta dada és avalada per unes restes trobades del segle II. Segons
Bernat Boades, Anastasi fou fill de família noble i se n’anà a Roma per tal
d’ingressar a la guàrdia pretoriana de Dioclecià. Arribà al grau de centurió.
D’origen pagà, es convertí al cristianisme, i quan es decretà la persecució
dels cristians, abandonà l’exèrcit i tornà a Lleida amb setenta-tres companys
de milícia.
Però van estar poc temps
en llibertat. A Lleida foren capturats i, no hi ha un acord sobre què els va
passar, foren duts a Saragossa, a
Tarragona o a Badalona, ací és on situa la seua mort Bernat Boades. Açò tenia lloc
l’any 303: fou assotat i degollat amb els companys que l’havien seguit. I pel que fa al lloc on es troben les seues
despulles, tampoc no hi ha accord. Uns expliquen que el seulcos fou llençat añ
mar. I uns altres que és a Badalona on pensen que el seu cos fou llençat a un
pou sec. Fins i tot hi ha hagut gent que diu que sap on són, però no ho han
dit perquè no vinguen els lleidatans a endur-se-les.
Han estat tretze segles
perquè fóra reconegut com a patró de Lleida i de Badalona. La primera vegada que s’intentà
fou l’any 1571, quan el bisbe hagué de decidir si incloure’l o no en un
breviari. El bisbe s’hi va negar perquè no estava documetada la seua
lleidatanitat. El 1578 foren els jesuïtes, juntament amb la Paeria –ajuntament de Lleida- qui ho
tornaren a intentar però el bisbe s’hi tornà a negar: dels onze sants anomenats
Anastasi de cap es tenia constàmcia del seu naixenent a Lleida.
Fou el 8 de maig de 1627
quan solemnement serà proclamat patró de Lleida. I es decidí que la seua
onomástica fóra l’11 de maig.
El notari de Lleida
tenia dos germans canonges. I ells foren qui notificaren al capellà
de Santa Maria de Badalona que s’hacia encetat el culte a Sant Anastasi i se
li va dir que havia mort a Badalona. L’any 1635 ja se li dedicà algun que altre acte
de culte, i l’any 1672 fou nomenat copatró de Badalona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pose’s ràpidament a redactar sobre la Mare de Déu dels Desemparats. Que és avui mateix.
La “mística principatina” vos té el cervell emboirat a tots.
Sou una colla de blaveros !