Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

La Vall de Tavernes (o Tavernes de la Valldigna)

Municipi de la comarca de la Safor, en els límits de la Ribera Baixa, i prop de la costa del mar Mediterrani. És el poble central de la vall de la Valldigna, que es troba entre les serres de les Agulles i el massís de Montdúber. Creua aquesta vall el riu Vaca, que neix prop de Simat, les aigües serveixen per al regadiu de les terres dedicades al cultiu. L’economia basada en l’agricultura ha estat, en part, desplaçada per les indústries amb la especialització del moble i els serveis que han sorgit pels complexos turístics, amb nombrosos apartaments i xalets, que han aparegut en aquestes últimes dècades en la platja de Tavernes. La meitat del terme està dedicat a l’agricultura, en gran part de regadiu, en què abunden els cítrics i les hortalisses. L’altra meitat del terme són muntanya i zones pantanoses. El poble de Tavernes presenta forma allargada, seguint l’orientació de la mateixa vall, entre el peu de la muntanya i la pronunciada vessant que baixa cap al riu Vaca, els carrers, en general, són allargats. Actualment té uns 18.000 habitants.
 
Al terme, habitat ja en els temps prehistòrics, s’han trobat vestigis arqueològics de l’època ibèrica. Tavernes era una alqueria àrab, en el seu terme es troben els llocs de Masalalí i Alcudiola, avui dia despoblats. El rei Jaume II el Just en fundar el monestir de Santa Maria, confiat a l’Ordre del Cister, igual que els altres pobles de la vall, el 8 de març de 1297, el va col · locar sota la jurisdicció de l’abat que va actuar amb amplis poders, fins l’abolició dels senyorius en 1814 i la desamortització dels béns conventuals de 1835. Després d’això va adquirir l’autonomia municipal. Per Reial Decret del 21 de desembre de 1916 se li va concedir el títol de ciutat.
 
Al principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic v dependre de Ràfol, el 1535 es va desmembrar, igual que els altres pobles de la vall, sent atesos pels monjos del monestir. El 1796 els feligresos van recórrer l’Arquebisbe Andrés Mayoral, perquè els exonerara de la jurisdicció monàstica i que depengueren directament del Prelat. L’Arquebisbe Francisco Fabián i Fuero va manar el 3 gener 1793 que foren regits per sacerdots diocesans. El primer rector de Tavernes, va ser Blai Ferrando. A la parròquia matriu, dedicada a Sant Pere Apòstol, davant l’augment de població, el 29 de desembre de 1953 es va crear la parròquia de Sant Josep i el 28 de juny de 1977, la del Carme.
PD: Dedique aquest apunt als amics Rosa Magraner i Enric Marco.

  1. Moltes gràcies per la dedicatòria, Àngel. Ací a La Vall tens ta casa.
    Només una puntualització: la parròquia del Carme, creada el 1977, no existeix en realitat. Fou un projecte que no arribà a realitzar-se. Només hi ha, que jo sàpiga, una casa vella amb corral que el senyor rector de Sant Pere deixa o lloga a una comissió fallera del barri del Prado Comarcal o a l’Agrupament Escolta local.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.