Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Per a estar sa el primer és la prevenció, entenc que açò es fa en l’atenció primària. Un bon sistema sanitari fomenta la prevenció: vida saludable, alimentació, exercici físic, educació, cultura de la salut, ambients sans (físicament i mental). Hi ha persones que per tenir pocs ingressos no poden accedir a l’exposat, és difícil que puguen fer prevenció.

Vacunacions preventives, les que fan als nostres fills i filles des de xicotets, les vacunes contra la grip, les vacunes contra la COVID-19, etc.

Encara que procurant dur una vida saludable, moltes persones, en nàixer o en algun moment de la nostra vida, patim malalties i/o accidents. En aquestes situacions és important tindre un sistema sanitari amb atenció primària ben dotat, accessible, proper, amb centres de salut, consultoris, punts d’atenció continuada. Hi ha d’haver professionals de la salut que ens atenguen de forma familiar (metge de família). Amb hospitals, per a quan l’atenció primària no puga resoldre situacions de salut: càncers, marcapassos, cataractes, salut mental, fractures, malalties rares, transplantaments d’òrgans, etc.

Hi ha diversos sistemes sanitaris: públic, privat, públic de gestió privada.

SISTEMA PÚBLIC. Pagat amb els impostos de totes les persones. És solidari, les sanes se solidaritzen amb la situació de les malaltes. Ambdues paguen impostos però unes necessiten del sistema i altres no.

La sanitat pública no és gratuïta. En una senzilla consulta de poble ens atenen persones: metge/essa, infermer/a, zelador/a; ho fan en un edifici amb instrumental, que requereix neteja i manteniment; podem necessitar una ambulància. Imaginem açò a nivell hospital per a una intervenció quirúrgica, un tractament, que ens col.loquen una pròtesi i un llarg etcètera. Menció especial és el transplantament d’òrgans. L’estat és líder en donació d’òrgans el 2020 a pesar de la pandèmia.

Hauríem de saber quins costos té la sanitat pública, en un temps una de les millors del món, a fi que la valoràrem i defenguérem. Hi hagué un temps en què ens lliuraven una nota informativa sobre això. Els costos es publiquen en el BOE. Del llistat he agafat un parell d’exemples.

Per a algunes malalties necessitem tractaments farmacèutics (medecines) que ens facilita el sistema públic. Per a les medecines, en funció dels ingressos que tinguem, en paguem una part (l’anomenat ‘copagament’) o res. Sabem quin és el preu real de la medecina? En les farmàcies podem informar-nos-en. Usem les medecines amb sentit comú.

La majoria de les persones que conec van a la sanitat pública. Les que van a la privada és per les mancances que hi ha a la pública i poden permetre’s el ‘luxe’ d’anar a la privada.