Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sistema privat i públic de gestió privada. Són empreses amb ànim de lucre, fan negoci, cerquen el màxim benefici. Negoci fàcil davant una malaltia “no reparem en despeses”. Mirem un fet i notícies sobre aquest sistema. Segur que en coneixem més, sols cal buscar.

Persona que necessita atenció mèdica d’urgències en una comunitat autònoma distinta en què viu. Li correspon un hospital concertat. En l’hospital demanda de documents i esperar un temps, l’atenen. Proves. El metge indica que no tenen l’especialitat que necessita i la deriven a un hospital públic. Arribada i nova demanda de documents, no hi ha coordinació entre el públic i el concertat? Després d’esperar, és atesa. Repetició de proves, les mateixes que al concertat? A la fi és tractada per un especialista i ingressada.

“El Govern andalús del PP i Cs gasta 54 milions més a derivar pacients a hospitals privats. El nombre de malalts derivats de centres sanitaris públics a privats augmentà en 110.200 persones en els anys 2019 i 2020 respecte a 2017 i 2018; la Junta acaba de fixar el cost de cada derivació: 177,45€/dia, proper al màxim existent fins ara” (Javier Ramajo, eldiario.es, 30/03/2021).

El magnat de la sanitat privada, Víctor Madera, creu que el seu sector eixirà “afavorit” per la pandèmia. “El consens del mercat és que el sector sanitari serà un dels sectors afavorits per aquestes circumstàncies excepcionals”, explica la societat luxemburguesa en què l’executiu espanyol atresora el milionari bonus en accions que li va lliurar Fresenius després de la venda de Quirón salud. “La major empresa de sanitat privada troba un filó en els concerts amb la sanitat pública madrilenya” (Antonio M. Vélez, eldiario.es, 15/03/2021)

“Imputada una ex alt càrrec d’Esperanza Aguirre per un forat de 10 milions d’euros en un hospital privatitzat. La jutgessa atribueix els delictes de prevaricació i malversació a Elena de Mingo després d’una querella d’Anticorrupció per pagar a empreses per serveis que mai no es prestaren a l’hospital Puerta de Hierro-Majadahonda” (Elena Herrera, Pedro Águeda, eldiario.es, 11/02/2021).

“La Comunitat de Madrid ha adjudicat contractes sanitaris a un dels fundadors de l’empresa de la família d’Ayuso. Des que Juan Carlos Herrero Casasola es va convertir en desembre de 2019 en administrador de Projectes Hospitalaris Internacional, el Govern d’Ayuso li  ha concedit de forma directa 48 contractes” (eldiario.es, 19/04/2021).

Hi ha representants polítics que aposten per la sanitat privada, pública amb gestió privada i pública concertada. Per a això fomenten el deteriorament de la sanitat pública, retallant inversions en persones, equips, hospitals. Açò provoca que augmenten els dies per tal que t’atenga el metge de família, les llistes d’espera per a especialitats, per a operacions. El manual del bon privatitzador menyscaba el servei públic i caldrà recórrer al privat.

Atenció, persones que viuen en un xicotet poble ho tenen difícil  per a tenir un metge de família privat i més encara accedir a un especialista. Si ets una persona major o tens alguna malaltia és possible que cap companyia et faça una assegurança de salut o la quota a pagar serà molt gran. Si no tens recursos i necessites un marcapassos per a seguir vivint, què fas? És la pública la que t’atendrà. I si aquesta no existeix?

Participem en grups, associacions (si no existeixen cal crear-les), per a conèixer el sistema sanitari públic, com funciona, exigir que tinga suficients recursos de persones i materials, amb gestió pública bona i transparent, tenint en compte que la salut de les persones no és una mercaderia. Saber de les conseqüències que està tenint el seu deteriorament. Exigir que es recupere allò privatitzat, que es blinde per llei. I atenció a l’hora d’elegir els representants polítics, elegim els que aposten clarament pel sistema sanitari públic.