M’he trobat que Joan Pau II ja és sant. Almenys així s’afirma al llibre de festes del meu poble d’enguany. Hi ha un article signat per J.P. en què podem llegir: “…fins l’any 2.002 que el pare San Pablo II va instituir 5 nous misteris de nom “lluminosos” i des d’aleshores…” Sí, heu llegit bé, hi ha persones que no poden esperar que l’Església el faça beat i sant seguint els passos adients. Ells mateixos ja l’han fet sant (i més ràpid que san Josemaría Escrivà de Balaguer).
Una altra cosa que també crida l’atenció és com es distrubuïa la càrrega lectiva per a xiquets i xiquetes a l’escola de Benicolet de l’any 1879. Segons l’article que publica al mateix llibre M. Carmen Agulló Díaz (Universitat de València), aquesta era la càrrega lectiva a l’escola de Benicolet:
XIQUETS XIQUETES
Doctrina: 6 hores 6 hores i 45 minuts
Catecisme històric: 6 hores
Lectura: 6 hores 6 hores i 45 minuts
Escriptura: 4 hores 4 hores i 12 minuts
Gramàtica: 4 hores 1 hora i 24 minuts
Geografia: 3 hores
Aritmètica: 4 hores 6 hores i 46 minurs
Urbanitat: 3 hores
Costura: 3 hores i 46 minuts
Punt de calça: 2 hores i 10 minuts
Bordat: 2 hores
A les xiquetes no els calia la geografia ni el catecisme històric ni la urbanitat. I als xiquets ni la costura, ni el punt de calça ni el bordat. Clar que eren altres temps. Però aqueixa era la societat del moment. Esperem l’article de l’any que ve en què M. Carmen Agulló ens explicarà quina va ser la causa que la mestra Ana M. Martínez i Andrés fóra apercebuda de conducta no molt satisfactòria. Us n’informaren en tenir les dades.
I per acabar us deixe tres reportatges que ajuden a conéixer millor els nostre passat més recent:
1. La llamada de la sangre, EL PAÍS.
2. Víctimas de estas tierras, EL PAÍS i
3. Aberraciones en una casa no tan pía, EL PAÍS.
Ja! m’ha fet molta gràcia el “repertori”de temàris… Ara, perquè no ho tinc a ma i te’ls diré de memòria. Faré un més o menys… “La perfecta casada”, em sembla que de Fray Luis de León, “!Mujer tu destino!” de Juana de Aizpuru i ara mateix, no en recordo cap més..però “t’assaguru”, que són llibres per llogar-hi cadires. Del mateix pal.
La foto, també té “miga”… de dona “alliberada”!Que bona!