Si parlem de regenerar la política és perquè ens adonem que està degenerada. El canvi de règim polític va venir precedit i acompanyat d’una gran il.lusió. Clar que no de forma uniforme, variava segons les persones i les zones.
La transició va consistir en un donar i rebre entre sectors que controlaven part del poder i el conglomerat heterogeni de grups opositors. Fou una transacció en què, a contracor, quasi tots cediren en parcel.les de poder o en símbols. Una llei de punt final, d’amnistia, serví per tal de decretar la IMPUNITAT no solament per als actors de delictes polítics, sinó també per als de sang, inclosos els anomenats crims contra la humanitat.
I es redactà, plebiscità i promulgà la Constitució vigent, amb les seues ambigüitats, llacunes i contradiccionms. Ja teníem democràcia. Però, hi havia demòcrates? L’eix del règim polític que tenim són els partits polítics, unes estructures piramidals, escassament democràtiques, l’objectiu principal dels quals és la conquesta i conservació del poder polític. Per a tal fi, el programa electoral és solament un banderí propagandístic per tal d’aconseguir vots. El sistema electoral que ens hem dotat ha donat lloc a un bipartidisme imperfete, amb dos partits nacionalistes i poca cosa més.
(continuarà)