Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 d'octubre de 2009
0 comentaris
QUARTELL I SEGART
Municipi situat al sector central de la Vall de Segó. La superfície del terme és plana. Pel terme al costat d’Almenara corre el barranc de l’Arquet. La superfície conreada ocupa el 86 per cent del total del sòl i la improductiva el 14 per cent restant. El conreus principals són els cítrics, les pebreres, les tomaques i els fesols. El poble està situat a l’extrem sud del terme. Amb el segle XX començala població a créixer, però darrerament es troba estacionària, actualment té uns 1.400 habitants. La seua parròquia està dedicada a Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de la Baronia-Les Vall.
A l’època romana el terme de Quartell es trobava davall l’àrea d’influència de Sagunt, existiren algunes viles de l’època imperial, com pot desprendre’s de la troballa de làpides amb inscripcions llatines en diversos paratges. L’actual vila té el seu origen en una alqueria musulmana. Pertanyé a Bertomeu Matoses a qui se li va confiscar en el segle XIV. El rei Pere el Cerimoniós la donà a Rodrigo Díaz. Més tard pertanyé a Galcerà de Borja, comte de Cocentaina, a Jaume Ferrer, als Próixita, comtes d’Almenara i finalment als comtes de Faura. Depengué de la jurisdicció general de Morvedre.
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic en 1547 l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva féu dependre Quartell de Quart de les Valls. En tenps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera constava de 30 cases de cristians nous. El temple actual s’edificà en 1668, és d’estil xurrigueresc i s’hi conserva un Ecce Homo de Joan de Joanes, un pal.li del segle XVII i una creu parroquial molt antiga. En l’esmentada església es venera amb gran devoció una imatge antiga de la Mare de Déu dels Desemparats.
Prop de Quartell es troba el poble de Segart, el seu terme, un poquet accidentat, s’estén sobre el costat esquerre de la serra Calderona, al vessant que baixa cap al riu Palància. L’altitud mitjana està compresa entre els 300 metres, on es troba la població, i els 650 metres del cim del Garbí. El casc urbà es troba al costat d’un pujol per on puja un Via Crucis que acaba en un ermita. Té prop de 400 habitants. La parròquia té per Titular la Puríssima Concepció de Maria i pertany a l’Arxiprestat de la Baronia-Les Valls.
En temps dels àrabs era un castell, avui dia en runes, que el rei Jaume I donà al bisbe de Vic, Sant Bernat Calbó. El 10 d’agost de 1248 s’atorgà a Adam de Paterna. En 1535 es donà com a annex a Albalat dels Tarongers, del qual aconseguí la indepèndència municipal en 1846. Filial de la parròquia d’Albalat, es constituí com a parròquia propia el 29 de desembre de 1953. Celebra festes a la Immaculada, l’Ecce Homo i la Santíssima Creu.
Comparteix això:
Relacionats
Diumenge: titulars, i ja està bé!
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!