Els Papers de Santa Maria de Nassiu

no sabem ben bé què pensar ni què fer. Que el PV és un País fet pols… pels qui totes i tots sabem no és cap novetat. Llegiu l’article de Joan F. Mira d’EL TEMPS, núm. 1.303, El partit, el país i ho tindreu clar (si encara ho dubteu, i sabreu d’on ens vénen aquests mals d’avui dia). Si algú el vol que me’l demane, li l’escanejaré i li l’enviaré.
 

Però si mirem la xarxa veem que avui més que mai tenim gent jove que sap quin és el seu país, quina és la seua cultura, que fa servir la nostra llengua per tal d’expressar-se més que mai (sí, és cert que l’ús, per falta de consciència per part dels parlants, segons les enquestes, minva), etc. Per tant, tenim futur i un futur nostre, futur que podem “disssenyar” com desitgem (perquè, segons diu un company i amic de l’institut), podran “manipular” molt i moltes i molts, però no a totes i tots ni sempre. Algun dia la falla se’n vindrà a terra i aleshores ens donaran la raó… qui avisa no és traïdor (ens han dit des de xicotets).
 

Bo… vull acabar aquest apunt amb algun text d’aquests dies:
 

Les mans netes, Lluís Meseguer, 

El voto de Noemí, Fernando Delgado i 

Les urnes no absolen, Ferran Suay. 

 
PD. La imatge és de Sant Onofre.