Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de juny de 2021
0 comentaris

DAVALL LA LLEUGERESA

Es denuncia bastant el fet que vivim davall un sistema inhumà que col.loca l’ànsia de riquesa per damunt de les persones. Però no amb la suficient intensitat per a produir canvis profunds en aqueixa nefasta escala de valors.
Aqueixa degradació mercantilista provoca una lleugeresa que es tradueix en una societat en què treballs indecents -precaris, temporals i insuficientment retribuïts- no equival a eixir de la pobresa. Si a açò s’afig la multitud dels aturats forçosos, el nombre dels quals ha augmentat amb la pandèmia, el panorama no pot ser més desolador. I quan arribe a superar-se el drama planetari que ha provocat aquest virus, veurem que l’atur no és cojuntural, sinó estructural. Augmentarà amb la robotització i les noves tecnologies. Dones, joves i grans seran les seues víctimes principals.
La creixent desigualtat social és un focus de transtorns mentals, d’irritacions perilloses que poden degenerar en esclats violents. I són el brou de conreu per tal que les forces populistes s’aprofiten d’aqueix malestar -ja no tan soterrat- i el fomenten amb les seues apel.lacions a l’odi antidemocràtic.
Per a aliviar aquest problema, s’ha ideat l’Ingrés Mínim Vital que garanteix una xicoteta ajuda a fi que les persones que es troben en situació depauperada puguen sobreviure. Exigeix una tasca burocràtica per a atendre i garbellar les sol.licituds. En el nostre Estat, la tramitació de les demandes i la fixació de la seua quantia corresponen a les Comunitats Autònomes.
No falten teòrics i forces polítiques que reclamen quelcom més ambiciós: la Renda Bàsica Universal. Una prestació a donar a cada ciutadà pel sol fet de ser-ho, amb independència de si treballa o no i del seu nivell de renda. S’evitarien doncs tràmits burocràtics per a la seua concessió. Tindria més càrrega econòmica i exigiria per tant major esforç fiscal. No hauria d’establir-se a nivell supraestatal, per exemple de la Unió Europea?
Què hem de pensar els cristians? Podem seguir sustentant la lleugeresa injusta de l’actual sistema? Què fem per a eixir-nos-en, individualment i associada?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.