Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La desigualtat de possibilitats que existeix entre països desenvolupats i països empobrits existeix entre persones dins del país mateix. La gran part de les vegades aqueixa desigualtat és produïda per l’explotació, l’opressió i la corrupció d’uns en detriment dels altres. Aqueix espoli de persones i pobles té repercussions negatives també en l’interior dels països més afavorits.

La solidaritat és una virtut ètica que actua com a principi regulador de les relacions socials. No és un sentiment superficial cap al sofriment de la resta, sinó la determinació ferma i perseverant d’entestar-se per tal d’aconseguir el bé comú. És la realització eficaç de la corresponsabilitat de tots amb tots. La solidaritat posa de relleu la igualtat en dignitat i drets de totes les persones i realitza la interdependència de tots cap a la unitat. El principi de solidaritat proposa lliurar-se pel bé de l’altre, perquè en la consecució del seu bé es realitza a la vegada el bé propi; solament estant tots bé, podré estar jo bé.

La solidaritat expressa l’exigència de reconéixer i practicar la llibertat per tal d’ocupar-se del creixement comú, la disposició per tal de gastar-se pel bé del més desfavorit, superant tot individualisme i particularisme.