En recents declaracions a la premsa, un alt càrrec de la Conselleria de
Cultura, Educació i Esport ha anunciat la intenció d´elaborar un decret
que permeta de concertar, de manera generalitzada, els estudis de
Batxillerat. L´objecte d´aquest article és l´anàlisi de la base legal
que puga tindre una mesura com l´anunciada i les seues repercussions
sobre els Instituts d´Ensenyança Secundària del País Valencià.
En primer lloc, cal contextualitzar el sistema de concerts
instituït per la Llei Orgànica del Dret a l´Educació (LODE).
L´obligatorietat que l´ensenyança bàsica fóra gratuïta va ser adoptada
per la Llei General d´Educació, alhora que obria la possibilitat que
els centres privats pogueren participar en l´oferta de places
gratuïtes, sense crear, però, els mecanismes de finançament que en
possibilitaren el desenvolupament. Amb el pas del temps s´atorgaren
subvencions a centres privats, sense cap regulació legislativa que
ordenara el sistema, de manera que es generà una situació amb nombroses
irregularitats.
Per tal de posar ordre en l´embolic de subvencions existents,
i per a aconseguir que existira una oferta suficient de places
gratuïtes, fou creat per la LODE el sistema de concerts, en uns moments
en els quals l´oferta de places públiques era totalment insuficient per
a atendre la demanda de places en l´educació obligatòria. Aquesta llei
estableix que l´oferta de places gratuïtes es circumscriu a
l´ensenyament obligatori i, en l´article 47, assenyala que podran
acollir-se al sistema de concerts els centres privats que imparteixen
l´educació bàsica i reuneixen els requisits que s´hi esmenten. No
obstant això, la disposició addicional tercera permet l´establiment de
concerts educatius singulars per als centres privats de nivells no
obligatoris que en la data de promulgació de la LODE (1985) estigueren
sostinguts amb fons públics.
En aquest sentit, la LODE, a fi d´atendre l´excés de demanda
de places escolars gratuïtes, atesa la insuficiència de l´oferta de
places públiques, va crear un sistema de concerts circumscrit a
l´escolarització obligatòria, encara que mantenint els drets adquirits
pels centres privats que rebien subvencions per a les ensenyances no
obligatòries amb anterioritat a la promulgació de la Llei.
Amb el pas del temps aquest sistema va degenerar, perquè es
van estendre els concerts a tots els centres que els sol·licitaven,
encara que foren d´elit, i malgrat que les circumstàncies que van
motivar-ne la creació (la incapacitat del sistema públic d´atendre la
demanda de places escolars gratuïtes) havien canviat radicalment, com a
conseqüència tant de l´increment de l´oferta de places públiques com de
la disminució de la demanda de places escolars per la baixada de la
taxa de natalitat. Tanmateix, és clar, mantenint sempre tancat el
sistema a l´escolarització obligatòria, que de la LOGSE (Llei
d´Ordenació General del Sistema Educatiu) ençà, i això cal no
oblidar-ho, està format per l´educació primària i l´educació secundària
obligatòria.
En segon lloc, la LOCE (Llei Orgànica de Qualitat Educativa)
va obrir la possibilitat de l´extensió del sistema de concerts a
l´educació infantil, fet que s´ha generalitzat per al segon cicle
d´aquesta etapa educativa amb l´aprovació de la LOE (Llei Orgànica
d´Educació).
I què diu la LOE pel que fa al sistema de concerts? (Per cert,
per si algú no ho recorda en aquests moments les úniques lleis vigents
del sistema educatiu espanyol no universitari són la LODE, modificada
en alguns preceptes, i la LOE). Doncs bé, la LOE manté el statu quo
descrit per al sistema de concerts, és a dir, permet l´establiment de
concerts en les ensenyances declarades gratuïtes per la Llei, ço és,
l´educació infantil, l´educació primària i l´educació secundària
obligatòria. Quant a la concertació dels ensenyaments postobligatoris,
la normativa és clara: la concertació tindrà caràcter singular (art.
116.7), tot precisant posteriorment que es mantindrà el concert per a
les esmentades ensenyances als centres privats que a l´entrada en vigor
de la present Llei el tingueren subscrit (disposició transitòria
desena). Així doncs, no hi ha cap disposició en la normativa vigent (ni
tampoc no existia en la LOCE) que empare la generalització del sistema
de concerts al Batxillerat.
A més a més, en aquests moments la situació del mercat
educatiu, si se´ns permet l´expressió, ha canviat radicalment. Ens
trobem davant d´una situació d´excés d´oferta en les ensenyances
postobligatòries, malgrat el fet evident que en molts Instituts el
nombre d´unitats de Batxillerat autoritzades és inferior a l´establit
en el mapa escolar, d´una banda, i a la progressiva reducció de grups
que ha tingut lloc els darrers anys (excés d´oferta, com déiem suara, o
raons menys clares?), d´una altra. Val a dir, amb les actuals places
públiques de Batxillerat disposem (o no?) de suficient oferta per tal
d´atendre la demanda existent: no hi ha tensions en el mercat que
justifiquen la generalització del sistema de concerts.
Comptat i debatut, el que es pretén amb aquesta mesura, per
tant, no és atendre una demanda social realment existent (o seríem
malpensats si suposàvem que prèviament s´han creat les condicions
perquè parega que sí?), sinó… Ací, en aquest primer article i quan no
tenim més referències, des de l´Associació de Directores i Directors
d´IES del País Valencià no volem anar més lluny en les suposicions,
però sí fer palés que, de produir-se, no només suposarà una presa de
partit per part de les nostres autoritats que perjudicarà notablement
l´escola pública (l´argument a contrario de la llibertat d´elecció ja
ens el sabem de memòria: també les fal·làcies que inclou), sinó també
un balafiament, un malbaratament, de diners públics injustificat i
innecessari.
La situació per a l´ensenyança secundària pública al País
Valencià pot esdevenir molt greu ja que, complementàriament, el decret
d´admissió de l´alumnat que se´ns ha anunciat tampoc no permetrà una
distribució equitativa de l´alumnat amb necessitats educatives
especials entre els centres públics i els centres privats concertats,
és a dir, es tornarà a propiciar que els alumnes de l´ESO amb més grans
mancances i necessitats es concentren molt majoritàriament als centres
públics i es retallarà, com hem tractat d´explicar, l´accés d´alumnes
de Batxillerat als Instituts per mitjà de la generalització dels
concerts. El disseny de l´ensenyament públic com a assistencial i
subsidiari del sistema privat sembla evident.
*President de l´Associació de Directores i Directors d´IES del País Valencià
Té tot açò res a veure amb el fet que un profe d’ESO de la pública fa un màxim de 18 hores lectives setmanals (dic lectives perquè són les que "couen") i un de la concertada en fa el 39 % més (un total de 25 per a cobrar aproximadament el mateix sou -sense comptar sexennis, que no n’existeixen a la concertada)? Això vol dir que amb els diners amb què la Conselleria paga dos profes "públics" en té tres "concertats". Tampoc compten el nombre d’hores de baixa que els profes de la pública estan (en Conselleria deuen tindre les estadístiques) i que no solen tindre en la concertada (en Conselleria deuen tindre les estadístiques). En fi, que tot són peles (o euros) que s’estalvia Conselleria.
P.D. Voldria saber el nombre de profes de la pública que duen els fills a la concertada (o a la pura privada) o de dirigents de partits "d’esquerres" que fan el mateix. En fi, que una cosa és predicar i una altra donar blat/forment.