Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Vist que la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) amb el seu vicepresident al cap, monsenyor Antonio Cañizares (valencià havia de ser!!!!), ha demanat que s’exercesca l’objecció de consciència davant l’assignatura Educació per a la Ciutadania, vull demanar ja que el Congrés dels Diputats elabore una llei d’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA FISCAL. Per què? Molt senzill. Ja estic tip que els meus impostos vagen a pagar coses que, el meu entendre, no proporcionen cap benefici al poble. Per tant, vull pagar els meus impostos, però en coses que siguen útils per a les persones humanes. Ensenyament, sanitat, carreteres, auditoris de música, indústria de cinema, programes de televisió de qualitat, polítics que es guanyen el seu sou, etc. La llista és molt més llarga. Evidentment.
I què és el que no vull pagar? Doncs els ordinadors (a 2.074 ? (crec) que se’ls facilitarà als 99 diputats valencians (havent-ne de millor qualitat i més barats… (Déu meu, com se n’abusa!!!!), la sanitat privada (tipus hospital d’Alzira), el batxillerat concertat (i la resta d’ensenyament sostingut amb diners públics), els senadors (la filla de Carlos Fabra és un "digne" exemple) elegits ahir com a representants territorials pel PV, els representants del PP i PSOE (i el d’EU) (pactats per aquestes forces) al consell de RTVV (elegits per tal que Canal 9 seguesca sent una televisió manipulada i de vergonya), els sous, molt més elevats que el del president del govern, d’alguns (crec que són molts també) alcaldes i presidents de Diputació, etc. La llista és molt més llarga. Evidentment.
Quan he llegit l’editorial d’EL PAÍS d’avui sobre l’elecció de la filla de Carlos Fabra com a senadora per les Corts Valencianes, ha estat tal la indignació que cada dia entenc millor i més per quin motiu la gent deixa d’anar a votar. I ja posats, demane que en la Llei Electoral (la que el PP vol promoure) reculla les llistes obertes i els escons buits. Una altra cosa seria. O no ho penseu així?
I passeu-me l’atreviment i cabreig…
Bona vesprada.

P.S.: Us deixe l’editorial, a què faig referència,a continuació.

Este caso es un síntoma, si se quiere más evidente y escandaloso que
otros, del deterioro que amenaza las instituciones, fomentado desde los
propios partidos, que las instrumentalizan con el mayor descaro para
sus propios fines o para satisfacer ambiciones personales de sus
propios dirigentes, quizá en pago de favores o de especiales desvelos.
De lo primero es ejemplo manifiesto la interinidad a que está sometido
desde hace más de ocho meses el Consejo del Poder Judicial y de lo
segundo lo es, sin duda, la designación de la hija de Fabra como
senadora.

Los senadores de nombramiento autonómico son cargos de libre
designación y no de elección popular, formen parte o no de sus
respectivos parlamentos. Hay comunidades autónomas que exigen ese
requisito y otras, como la valenciana, que no lo hacen. Habría que
poner el máximo interés, entonces, en que las personas propuestas para
el Senado respondan a un perfil, tanto en lo que se refiere a
experiencia institucional y pública como a su trayectoria profesional.
No parece ser éste el caso de la hija de Fabra, cuyo único cargo
público conocido es haber sido vocal del comité ejecutivo provincial
del PP que preside su padre.

Lo más grave del caso no es que los órganos directivos del PP hayan
dado su aval al nombramiento. Tampoco lo es que el patrocinador, es
decir, el padre de la nombrada, esté siendo investigado judicialmente
por delitos de tráfico de influencias, cohecho y fraude fiscal, y que
la institución que preside le acabe de subir el sueldo un 10% -hasta
94.000 euros anuales- y le haya nombrado 33 asesores. Más grave es que
el Parlamento valenciano haya votado ayer a ciegas ese nombramiento,
dentro del paquete de senadores pactado entre los partidos: tres para
el PP y dos para el PSOE. Cada vez es más urgente, por ello, que los
nombramientos institucionales, independientemente del ámbito en que se
produzcan, pasen por el tamiz de un examen previo, donde se analicen
méritos y capacidades y se ponga coto a maniobras de utilización
particular del cargo público y no en beneficio del ciudadano.