Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de setembre de 2011
0 comentaris

PENÀGUILA

     Municipi situat en el vessant oest de la serra d’Aitana, en la zona nord de l’anomenada província d’Alacant. La superfície és molt accidentada i entren al seu terme els contraforts de la serra d’Aitana. Les altituds principals són: La Moleta, amb 1.002 metres, l’Ull del Moro, amb 1.050, el Carrascalet, amb 948 i l’Alt de Mahoma, amb 948 també. La base de l’economia descansa en l’agricultura. Un terç del terme està dedicat al conreu, la resta és terreny improductiu. Es produeixen cereals, vinya, hortalisses i fruiters. Abunda els monts, amb pins i mont baix. Sobre l’alt de la muntanya que domina la vila es troba, a 929 metres d’altitud les restes del castell, que construïren els romans i que fou plaça forta en temps dels musulmans. Actualment té 350 habitants. La parròquia té per titular l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’arxiprestat de la Mare de Déu del Miracle.

     Des d’antic extigué poblat aquest terme. S’hi han trobat restes arqueològiques de l’època ibèrica. Després de la fundació del Regne de València Jaume I reedificà el castell que existia, per la seua posició estratègica. Per la seua importància el cabdill musulmà Al Azraq tingué molt d’interés a ocupar-lo, quan es va sublevar. El 1258 el rei el cedí a Pelegrí de Montagut. El 1276 el castell tenia una guarnició de 50 ballesters. A començament del segle XVI fou construït novament. Penàguila fou vila reial amb vot a les Corts Valencianes. Conserva algunes mansions i palaus de l’època que era cap de senyoriu. Antigament estava totalment emmurallada, conserva portals d’aquells temps.

     Penàguila fou parròquia des del temps de la fundació del Regne. El seu pàrroc assistia als sínodes diocesans. Li pertanyien els annexos d’Alcoleja, Ares, Benifallim i Beniafé, que es van desmembrar el 1534. La primitiva església, del XVI, fou substituïda per un nou temple que es va construir, del 4 de setembre de 1802 al 31 d’agost de 1805, a expenses de l’arquebisbe Joaquim Company, fill de la població. És espaiós, de senzilla arquitectura, sobreïx en l’altar major, un llenç de la titular, obra de Vicent López, que va pintar també el Salvador que tapa el Sagrari. També hi ha altres obres d’afamats pintors. Són patrons els Sants de la Pedra, a qui celebren festes de moros i cristians en agost, igual que a la Mare de Déu del Patrocini, que fou declarada patrona des del 1693. 

Un poble xicotet
27.12.2006 | 4.43
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.