Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juliol de 2015
0 comentaris

Sant Roc de Carcaixent

En un revolt de la carretera CV 543 (Cogullada-Alberic), seguint el Camí del Cid, de Santiago i la “Ruta dels Monestirs”, troba el pelegrí un jardí de xiprers i lledoners abrigant la petita ermita dedicada a sant Roc. Després de descendir els esglaons descobreix amb admiració la façana romànica, revivint el goig de qui en les esglésies
trobaven el descans.
Així davant la mirada preveu una les anomenades “de reconquesta “, aixecades durant el s.XIII, on es combinaven els diversos estils de l’època.
És l’edifici de parets sense obertures i sòlids contraforts, amb façana romànica formada per dovelles desiguals, lluerna, espadanya del s.XVI i cornisa mudèjar. L’interior es troba dominat pels quatre grans arcs ogivals sobre els quals descansen les bigues i la sostrada amb formes geomètriques i rombes amb les barres d’Aragó. Luis B. Lluch va trobar a l’altar el retaule de sant Roc pintat per l’antic professor de l’IB
Rei En Jaume d’Alzira, Paulino Peris Guerola.

En el silenci recorda el seu passat com a poblat de Ternils, l’entronització de la Mare de Déu de la Salut, donada per Paül III, l’abandó del lloc a causa de les riuades i trasllat en 1537 a Cogullada de la taula, així com la veneració de sant Roc, protector de les epidèmies provocades pels arrossars. També treu el cap el renaixement des de la
declaració com a Monument històric-artístic nacional en 1979 i la consegüent restauració per part de les administracions públiques.
Lectura: Juan 6,15


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.