Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de març de 2012
4 comentaris

SAGUNT

     Capital del Camp de Morvedre, en l’extrem nord-est de València. El relleu en la part interior és muntanyós. Més cap al nord-oest la muntanya baixa i acaba amb una plana composta d’allaus i marjals en procés de dessecació. En la part central existeixen algunes elevacions aïllades, com el puig del Castell, amb 172 metres d’altitud, en el vessant septentrional del qual s’ha desenvolupat la vella ciutat de Sagunt. Fins final del XIX aquesta població estigué principalment dedicada al conreu de la vinya, i a la comercialització de vins i aiguardents, que eren exportats a França. A començament del passat segle començà l’establiment d’instal.lacions industrials, que va ser el germen de l’agrupació industrial actual existent. Avui dia la ciutat de Sagunt té uns 22.000 habitants, Aquesta població, juntament amb el Port, formen un municipi sol.

     Els orígens de Sagunt cal trobar-los en l’Edat del Bronze; adquirí categoria històrica amb la resistència que sostingué Aníbal i les tropes cartagineses el 218 aC. Fou una de les ciutats més importants de la Hispània romana, notable pel seu castell, circ, termes, fòrum, ponts, aqüeducte, port, el temple de Diana, etc. Per la seua posició estratègica augmentà la prosperitat en l’època musulmana. El rei Jaume I en conquerir-la li va donar el títol de Vila reial. El 21 de desembre de 1874 fou proclamat a Sagunt rei d’Espanya, Alfons XII, que li va concedir en aquesta ocasió el títol de ciutat.

     L’origen del cristianisme a Sagunt cal remuntar-lo als temps apostòlics. El Cid Campeador, en ocupar aquesta població, el 23 de jujy de 1098, alçà una església dedicada a Sant Joan en el cim del castell. Després de la fundació del Regne de València Jaume I erigí una església davall l’advocació de la Mare de Déu, en el lloc de la mesquita. Es va começar l’edificació de l’actual temple parroquial el 25 d’abril de 1334, i acabà el 1703. Predomina l’estil ogival. L’Ardiaca de la Catedral de València, des de 1273, fou el rector propi, i fou vicari perpetu. El 29 de desembre de 1953 es crearen les parròquies del Salvador i la Mare de Déu del Bon Succés. La primera s’erigí en l’església del mateix nom, l’edifici de la qual és un dels més antics de la diócesi, el seu estil és de transició entre el romànic i l’ogival. L’ermita de la Sang es va construir el 1691, i reemplaçà a la ja existent edificada en el solar de la sinagoga hebrea

Bon dia…
10.04.2013 | 12.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.