Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El primer, per l’autor. He seguit, des de quasi tota la vida, la trajectòria del Llach (pel que fa a la música i la cançó), i ara que enceta una altra faceta cultural no podia deixar de fer-ho. I no de veritat m’ha agradat el text.

     El segon, per la temàtica del llibre: quatre amics (dos xics i dues xiques que naixen l’any 20 del segle passat -quasi com monm pare (DEP)-) creixen junts a la Barcelona, barri que recorde haver-lo trepitjat i visitat diverses vegades durant la meua estada a Catalunya fa uns anys. Aquests personatges descobreixen el món el un ambient humil i llibertari -amb l’ambient humil m’identifique, amb el llibertari, no, vaig nàixer en ple franquisme-. La proclamació de la República representarà per als quatre personatges un món ple de possibilitats, il.lusions i esperances.

     El tercer, tot açò queda barrat i trencat per la Guerra Civil -sí, aqueixa a la qual ens dugué un senyor baixet, redonet, militar i feixista-, aquesta guerra desencadenarà de manera tràgica una relació d’amor i amistat entre Germinal i David, els dos xicots protagonistes.

     El quart, la novel.la és narrada per Germinal -vell- a un jove director de cinema -Lluís Llach- per tal que li servesca com a argument d’una pel.lícula històrica. 

     El cinquè, i més important, és una novel.la extraordinària d’amor.

     I així podria seguir. Però trobe que el millor que podeu fer és llegir-la. A mi m’ha agradat molt. Bona vesprada.

Ací podreu trobar les paraules de Llach sobre el llibre.