Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de març de 2008
0 comentaris

ELS NOSTRES POBLES: ALMUSSAFES

 

Municipi situat al sud-oest del llac
de l’Albufera. La vila està a poc més d’un quilòmetre de distància de
l’esmentat llac. Aquests darrers anys ha experimentat un notable augment de
població, actualment té uns 8.000 habitants.
La
parròquia té per titular l’Apòstol Sant Bertomeu i pertany a l’Arxiprestat
“Dels Trullars”.

 

Al terme municipal han aparegut en
diverses partides restes de monedes romanes i altres petjades que
testimonien  l’existència d’alguns nuclis
de població en aquella època. Fou originàriament un caseriu musulmà, format per
diverses alqueries i una torre, que coronada per setze merlets encara existeix,
la mateixa cosa que diverses construccions subterrànies, de procedència àrab,
utilitzades com a graners; existia una duana 
-en àrab: mazzaf, d’on prové
el nom de la vila: Almazzaf-, per tal
de cobrar els drets de trànsit de les mercaderies que entraven i eixien de la
ciutat de València. El rei Jaume I donà el 15 de juny de 1238 alguna de les
alqueries als soldats que de Montpeller l’acompanyaven en la conquesta de
València. En 1349 passà a dependre de la Corona.
El 13 de juny de 1351 Pere el Cerimoniós vengué la vila i el
seu castell a l’abat del monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, que el
retingué durant 451 anys, fins que en 1766 fou incorporat a la Corona.

 

No es tenen notícies sobre els
orígens de l’església, en 1340 assistien els seus feligresos per tal de complir
els deures religiosos a Benifaió i contribuiran a la reparació del campanar
d’aquest poble. En incorporar-se al senyoriu de la Valldigna un monjo
oficiava els serveis religiosos.

 

Al segle XVII formaven el veïnat 80
cases de cristians nous. L’actual església, dedicada a Sant Bertomeu, és
senzilla, d’una sola nau i el retaule major, d’estil xurrigueresc. Els frescos
que pintà Palomino desaparegueren en prolongar-se l’església en 1893.
L’escultor José Esteve, en 1782, va fer per a aquesta parròquia les imatges de
Sant Joaquim i Santa Anna, Santa Àgata i Santa Apolònia i una Fama per al remat
del púlpit. Compta amb una relíquia del Lignum Crucis, a la qual se li professa
gran devoció, de què es fa història en uns gojos propis que es canten.

 

Se celebren festes al titular, el
mateix que a la Divina Aurora,
els dies 24 i 25 d’agost; a la Santísima
Vera-Creu, que és la patrona i a la Divina Aurora els dies 16 i 17
de juliol.

 

 PD: Done les gràcies a Arturo Llin Cháfer per la seua informació des del fullet ALELUYA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.