Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de desembre de 2010
0 comentaris
MASSALAVÉS
Situat a la Ribera Alta, entre els riu dels Ulls i la séquia Reial del Xúquer. El terme és pla, amb una altitud mitjana d’uns 30 metres sobre el nivell del mar, està aprofitat en la seua totalitat per l’agricultura, tret d’una xicoteta porció on es troben enclavades les edificacins del poble. La major part de la terra està dedicada al regadiu, i s’hi conreen: tarongers, hortalisses, dacsa i llegums. L’aigua per al reg procedeix de la séquia d’Alzira. Aquests anys s’hi han establit algunes fàbriques de fusteria metàl.lica, fusta de mobles, mobles auxiliars i maquinària de fusta i ceràmica. El poble es troba situat en terreny pla, a poca distància de la ribera del riu Verd. Té alguns carrers estrets i els més recents són amples i una ampla plaça. Actualment té més de 1.500 habitants. La parròquia està dedicada a Sant Miquel Arcàngel i Santa Maria Magdalena i pertany a l’Arxiprestat de la Immaculada Concepció de Maria.
Massalavés fou una alqueria àrab, que, segons el Llibre del Repartiment, el rei Jaume I donà a Pere de Milà el 1247, que fundà la baronia integrada per aquest poble i els indrets de Rosaleny, Prada i Paranxet, avui dia despareguts. És molt versemblant que l’etimologia del nom Mánzel Hanézin, que significa parador, venda dels Hanézi, mostre relació d’aquest nom amb l’existència de la coneguda venta de Massalabvés, que es trobava unida al poble en el Camí Reial. En el segle XV ostentava el seu senyoriu Joan Jerònim Vilaragut, que el va vendre el 1462 a Joan Hernández d’Herèdia, que el va traspassar el 1520 a Violant Exarch i de Milà. Després ostentà el senyoriu el marqués d’Albaida i per últim el duc de Montellano i del Arco. L’emperador Carles V concedí al poble el títol de Vila el 1537.
Massalavés en un principi depengué de la parròquia d’Alzira, el 1535 fou erigida en rectoria de moriscos, aleshores comptava amb 56 cases de cristians nous. Per aquelles dates començà a construir-se l’actual temple parroquial, de bonic estil gòtic, que fou restaurat el 1913 i la senzilla espadanya fou substituïda el 1931 per l’actual campanar. S’hi venera una piadosa imatge de Crist Crucificat a qui se li professa gran devoció. En la façana de l’església i en l’altar es troben dos escuts amb les armes pontifícies. Celebra festes al Santíssim Crist, Sant Miquel Arcàngel i Santa Maria Magdalena.
PD: La imatge és de l’actuació dels Dimonis Enrocats de l’Alcúdia a Massalavés (si no m’he confós)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!