Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hui, 4 de febrer, fa 100 anys que va nàixer Rosa Parks, una afroamericana pionera en la defensa dels drets civils als EEUU.

Filla d’un fuster i d’una mestra, Rosa va estudiar a l’escola industrial de Montgomery. La vida a l’Estat d’Alabama, en la primera meitat del segle XX, estava regida per la segregació racial, per la qual els negres no podien anar a les mateixes escoles que els blancs, ni entrar al cine per la mateixa porta, ni ocupar els seients de davant dels autobusos, ni entrar als mateixos bars, ni a la universitat. Fins i tot hi havia la segregació racial a les esglésies!

Rosa Parks

Rosa Parks, una humil modista, sensibilitzada per l’apartheid, va lluitar per combatre la segregació racial i en 1949 es va convertir en assessora d’una associació que lluitava pels drets dels negres.

Però el seu cas més conegut va ser la negativa a deixar el seu lloc de l’autobús, a un blanc. Rosa Parks volia demostrar als membres de raça negra, que ja n’hi havia prou d’aguantar el menyspreu dels blancs! L’incident, pel qual va ser coneguda (i empresonada!) va tindre lloc l’1 de desembre de 1955. Rosa Parks tornava del treball i va ocupar un seient de l’autobús. En omplir-se l’autocar de gent, un blanc li va demanar el seient que ocupava la Sra. Parks. Ella, farta de cedir davant la prepotència dels blancs, es va negar a alçar-se i va ser detinguda, acusada de pertorbar l’ordre públic i multada amb 14 dòlars.

Va ser Martin Luther King, qui per protestar per la detenció de Rosa Parks, va organitzar una vaga de resistència pacífica, demanant als negres que no utilitzaren els autobusos de la companyia on s’havia produït l’incident. Els treballadors negres van anar al treball a peu o en bicicleta, per protestar contra la discriminació racial. Així amb el boicot massiu als autobusos durant 382 dies, els drets civils dels negres de l’Estat d’Alabama, van ser reconeguts. 

Va ser un any i mig després dels fets, quan el Tribunal Suprem dels EEUU donava la raó a Rosa Parks i declarava la segregació racial en el transport públic, contrari a la constitució dels EEUU. 

La lluita de Rosa Parks, va fer possible avançar en els drets humans, per abolir una de les lleis més abominables existents als EEUU: la discriminació racial i el menyspreu als ciutadans de raça negra.

El 1999 va rebre de mans del president Bill Clinton la Medalla d’Or del Congrés, com una de les persones que més va lluitar pels drets civils dels negres.

Rosa Parks va morir el 24 d’octubre de 2005, després d’una vida exemplar. Ella havia dit: “Cada persona ha de ser un model per als altres” i també: “Només vull que em recorden, com una persona que volia ser lliure”.

La seua vida, la seua dignitat i la seua lluita per un món més just i més lliure, han estat per al segle XX un exemple de superació i de fortalesa, ja que amb el gest de no alçar-se del seu seient, va fer possible la utopia: la igualtat entre els ciutadans!