Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un dia passejant pel terme del meu poble, vaig observar un preciós meló, sense més protecció per al seu accés que la que tot el món sap que té amo, decidisc emportar-me’n un. Són tan bons! A més, segur que ni se n’adonaran, perquè entre tant fruit plantat, segur que no sóc l’únic i que hi ha hagut algun altre que n’ha agafat algun. No crec que entre tants fruits en l’horta li importe al seu amo que n’agafe simplement un. A més, si fóra cada dia… però per a una vegada que agafe alguna cosa…

I ens donarem centenars d’explicacions que justifiquen el nostre comportament. Si no ens pilla l’amo del melonar, puc sentir inclús certa autoestima. He transgredit les normes! Fins i tot em sent una persona un poc més lliure. Encara que per altra part, no pensarem en l’amo de l’horta i l’esforç que li ha costat produir un meló…

Probablement, si canviàrem l’episodi del meló per un altre més pròxim a la nostra realitat, de l’oficina, de què em nodrisc dels seus fulls i dels sobres per a ús personal, del bar en què treballe, d’on m’enduc una ampolleta de quelcom per a amenitzar la sobretaula, de la universitat, a què regatege temps d’estudi i preparació perquè repetisc incesantment el mateix, ja em sé el programa de memòria, de la mestressa de casa que demana al tècnic que li arregle la rentadora i que no li cobre l’IVA…, ens adonarem que aquestes actituds ètiques són bastant freqüents en la nostra vida quotidiana. Pot ser que canvie el fet, el lloc, l’objecte, les raons. Qui se sent culpable per això? Pot ser justificable per a la meua acció que tot el món siga capaç de fer alguna cosa semblant?

I és que l’ésser humà és un fabulós i complex cúmul de constants contradiccions: “Veig el millor i ho aprove, i tanmateix faig el pitjor”.

L’ètica i la moral haurien de constituir-se per valors i principis ètics absoluts: l’honestedat, l’honradesa, la dignitat de la persona, el respecte als altres, la integritat personal, la responsabilitat…, valors universals. Tots ells els coneixem i els aprovem, però el dia a dia és una altra cosa. I és que per sort o per desgràcia, som humans i no màquines infal.libles. Vivim condicionats per les nostres emocions, passions, sotmesos a diverses influències externes, que pressionen i orienten la nostra conducta en contínues cruïlles de camins en què hauríem de decidir i condicionen la nostra brúixola ètica.