Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Diumenge celebrarem eleccions al PE. Però açò és simplement una formalitat, perquè ni els partits ni els ciutadans estan, estem, amb la ment en aqueixa realitat supraestatal que és avui la UE. Hi ha tres motius principals per tal que aqueixes pròximes eleccions siguen vistes des d’una perspectiva interna més que fixant-nos en el seu objectiu formal.

Acabem de celebrar eleccions als Parlaments gallec i basc. A Galícia, amb bons resultats per al PP i frustrants per als PSOE i BNG. A Euskadi, el PNB no aconseguí la majoria absoluta, encara que avançà amb vots i escons; EA i Ezker Batua, els seus aliats al govern. quasi han desaparegut; ha avançat el PSOE-PSB, ha retrocedit però menys del que temia el PP, i el PUyD sols ha aconseguit un escó. Tot açò en unes eleccions en què no tot el món tenia una candidatura que elegir. I ja sabeu a què em referesc. I les espectatives d’aquestes pròximes eleccions, amb un únic districte electoral per a tot l’Estat, van a ser un pols fort entre tots dos partits majoritaris (i constitucionalistes, segons ells mateixos).

No es presenten Rodríguez Zapateto ni Rajoy, però és una contienda en tota regla entre ambdós. Del que segueix ja en sabeu el resultat.