Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

L’Aurora de l’Énova

El pelegrí prossegueix descendint cap al sud de l’arxidiòcesi, recorrent els pobles de la
Ribera Alta. I entre ells, el més valencianista del món, l’Énova. Tot just observar les primeres cases,descobreix a la façana de totes elles l’escut del València C.F.
Acompanyat per “el rat penat” i després de visitar l’església parroquial de l’Ènova, dedicada a la Mare de Déu de Gràcia i contemplar el seu campanar, inicia el
camí cap al barri de Sants i Manuel, pel carrer Major. A escassos metres, al número 26, troba l’ermita, protegida per un recollit pati blanc, al qual treuen el cap les finestres dels habitatges contínues, i protegit del carrer per la reixa d’obra i forja decorada
entre altres elements per l’Avemaria.
La façana de l’ermita, té porta rectangular moderna de ferro i vidre, fanal òcul en el centre, cornisa barroca i espasa en el va destinat a l’origen a la campana, es venera el
retaule de taulellets dedicat a la titular, amb els rètols: “DIVINA AURORA “i” ENOVA 1963 “. La figura de la Mare de Déu, vestida amb túnica rosada i mantell blau, corona daurada i
halo, portant a la mà dreta la bandera blanca,asseguda sobre els núvols amb caps d’angelets, un dels quals mostra el mirall, mentre del mantell surt un cop de mà vessant des d’un càntir el vapor d’aigua.
L’interior és de nau única amb volta de canó i arcs faixons, albergant l’anda amb la imatge de la Divina Aurora, patrona dels joves. La imatge actual va substituir a la primera, obra de l’artista valencià Ignasi Vergara.
Lectura: Proverbis 4, 18

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.