Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 d'agost de 2008
0 comentaris
L’aprenentatge de la soledat
De David Vilaseca, 3i4, darrer premi Octubre, i com a jurats Sebastià Alzamora, Francesc Calafat, Alfred Mondria, Ramon Pla i Francesc Sellés. És el llibre que acabe de llegir. No sabia res de l’autor. Nascut a Barcelona l’any 1964, estudia filologia i literatura comparada i es doctora a Londres amb una tesi sobre sobre els escrits autobiogràfics de Salvador Dalí. És la seua primera novel.la i fa de professor a Royal Holloway Colege de la Universitat de Londres, on viu ja fa molts anys.
Si mirem aquest retrat biogràfic i llegim la novel.la ens atrevim a afirmar que és autobiogràfica. I en cas de no ser-ho -encara que alguns fets que s’hi conten no ho siguen- s’hi assembla molt a l’escriptura autobiogràfica. Fa un recorregut per les seues estades a Anglaterra i a Catalunya des del 1987 al 1999. Són uns dotze anys de fets i reflexions. I acaba un breu capítol dels anys 2001-2002. És una novel.la per llegir a estones. Té 432 pàgines. Per als que estimem Londres i la forma de viure dels anglesos pot resultar útil la seua lectura. És, com s’afirma a la contracoberta, “la soledat i l’alienació ho dominen tot; un lloc inhòspit, de locals sòrdids i relacions fortuïtes, del qual el narrador aspira a fugir però en el qual, finalment, acabarà descobrint el millor de si mateix.”
Si mirem aquest retrat biogràfic i llegim la novel.la ens atrevim a afirmar que és autobiogràfica. I en cas de no ser-ho -encara que alguns fets que s’hi conten no ho siguen- s’hi assembla molt a l’escriptura autobiogràfica. Fa un recorregut per les seues estades a Anglaterra i a Catalunya des del 1987 al 1999. Són uns dotze anys de fets i reflexions. I acaba un breu capítol dels anys 2001-2002. És una novel.la per llegir a estones. Té 432 pàgines. Per als que estimem Londres i la forma de viure dels anglesos pot resultar útil la seua lectura. És, com s’afirma a la contracoberta, “la soledat i l’alienació ho dominen tot; un lloc inhòspit, de locals sòrdids i relacions fortuïtes, del qual el narrador aspira a fugir però en el qual, finalment, acabarà descobrint el millor de si mateix.”
PD: És una novel.la en què el protagonista és gai. I com diu Ramon Pla i Arxé, crític literari i membre del Jurat del Premi Octubre, “una gran novel.la, insòlita en la nostra cultura”. Així que ja ho sabeu…
Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!