Després de tot, la mort és una gran farsant.
La mort menteix quan anuncia que ens robarà la vida,
com si poguera tallar la primavera.
Perquè a fi de comptes,
la mort sols pot robar-nos el temps,
les oportunitats de somriure,
de menjar-nos una poma,
de dir algun discurs,
de trepitjar el terra que s’estima,
d’encendre l’amor de cada dia.
De donar la mà, de tocar la guitarra,
de transitar l’esperança.
Sols ens canmvia els espais.
Els llocs on estendre el cos,
ballar davall la lluna o travessar un riu.
Habitar un llit, arribar a l’altre costat,
asseure’s en una branca,
despenjar-se cantant de totes les finestres,
Això pot fer la mort.
Però robar la vida?… Robar la vida no pot.
No pot concretar aqueixa farsa… perquè la vida…
la vida és una torxa que va de mà en mà,
d’home a home, de llavor en llavor,
una transferència que no té tornada,
un infinit viatge cap al futur,
com una llum que aparta
irremeiablement les tenebres.
(de Lima Quintana)
La torxa dels valors es tramet de cada generació a altra, quan es trenca la cadena gerneracional és trenca la cadena de transmisió i acaba perden-se l’eslabó.