Un amic del pelegrí duu un embenat en un canell i els del grup li pregunten si té trencament, com va fer, quan. L’amic es posa roig i els conta que fa temps es trencà aqueix canell i ara, de tant en tant, no pot evitar embenar-s’l, com una mena de conjur per a evitar un nou mal. Els membres del grup miren estranyat el Pelegrí.
Sense dubte, el nostre cap és una cruel carcellera. Es tortura amb records del passat… O tenyeix de colors tristos el nostre present…
Quan tots han cregut comprendre, afig:
-O sembren d’amargues certeses el nostre futur.
Alguns sense adonar-se’n, s’acaronen un canell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!