Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

LA IESSA (ELS SERRANS)

Situat a la comarca dels Serrans al vessant meridional de la serra Javalambre i en els límits amb la província de Terol . El terme és muntanyós , doncs s’estén en gran part de la serra Javalambre . Té altures notables de més de mil metres , al nord-oest destaca el cim de les Lastras , amb 1.500 metres , en la part oriental es troba el cim de Montalban , amb 1.142 metres; al sud-oest el Cabezo de la Penya Roya , amb 1.300 , pròxim al mateixa es troba l’altiplà dels Alts . Brollen
al terme diversos deus . Fins fa alguns anys hi havia al terme molts boscos d’alzinars , que encara que queden uns pocs, han estat substituït pels pins ,
també es crien savines , ginebres , romers i argelagues . El 20 per cent del total del sòl municipal està dedicat al cultiu , en el qual predominen els cereals , la vinya i els guarets , una petita porció està dedicada al regadiu en què es produeixen creïlles , dacsa, pomeres i hortalisses . La improductivitat del terreny ha motivat l’emigració cap als nuclis urbans de València i Catalunya . Al començament del segle XX tenia quasi 1.000 habitants , començant poc després a baixar, actualment té uns 200 habitants . La parròquia té per titular a La Mare de Déu dels Àngeles i pertany a l’Arxiprestat de Sant Antoni Abad .

En el seu terme s’han trobat vestigis arqueològics d’haver estat habitat en l’Edat del Bronze i en temps dels ibers . Restes arqueològiques testifiquen igualment la presència romana de l’època imperial . Durant l’època musulmana va formar part del regne de Taifa d’Alpont ( segle XI ) , en 1236 va ser conquistada pel rei Jaume I , i cedida al cavaller Joan d’Aunyon. El 1583 el rei Felip II la va emancipar d’Alpont , de la qual depenia , donant-li el títol d’Universitat .
 

La Iessa va pertànyer sempre a la diòcesi de Sogorb, el 20 octubre 1334 va ser
creada parròquia pel bisbe Sancho Dull ( 1319-1356 ) . Les obres de l’actual temple parroquial van concloure en 1622 , d’estil renaixentista , va ser incendiada en 1840 durant les guerres carlines , acabant-se de reconstruir en 1852 . Dins del terme es troben les ermites de la Mare de Déu de Betlem , a la Casa de les Foies , la de Sant Roc i les de Sant Joan i Sant Sebastià, aquestes dues últimes en estat ruïnós . El 10 de juliol de 1960 va ser desmembrada del bisbat de Sogorb i incorporada a la diòcesi de València .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.