Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Això de marcar els temps politics, evitant complicacions ermes i falagueres quan no toquen i portar el pas en sintonia amb la seva societat contemporanea sembla hi és l’eixemple del Principat, amb el comandament de la Generalitat de dalt,on Jordi Pujol ho sabia dur molt bé.

I sabia quan un asssumpte estava prou madur per a apretar-hi i quan estava encara verd i n’hi havia que aturar-se i quan hi havia que afruixar un poc, amb l’ara toca i ara no toca i així anava obrint camí sense gaire complicacions ermes.

Però tot plegat per què encara que Jordi Pujol era amatent d’un estat propi i de la catalanitat i sabia com conduïr-s’en, que amb un poc més, és molt probable que avui ja n’hi haurien seleccions nacionals pròpies.

Tal vegada afavorit per què encara que reconeixia el dret d’autodeterminació, era moderat i no era gaire partidari de forçar la posició independentista i radical.

Però tot s’ha de dir, arran d’una política catalanista-espanyolista cada vegada més esbiaixada alhora, on semblava que amb la seva pretenció de convergir amb l’espanyola ancorada amb una transició aparent, restava cada vegada més aufegada i arraconada, perden cada vegada més pistonada sota la seva sola. 

I pot ser al País Valencià tanmateix, seria de més profit engegar qüestions més prioritàries  per deixar-n’en algunes de més secundàries en darrer lloc.